SOUL KITCHEN

Direcció_Fatih Akin País_Alemanya Any_2009 Durada_99 min Gènere_Comèdia Intèrprets_Adam Bousdoukos  (Zinos), Moritz Bleibtreu (Illias), Birol Ünel (Shayn), Anna Bederke (Lucía Faust) Guió_Fatih Akin i Adam Bousdoukos Producció_Fatih Akin i Klaus Meack Fotografia_Rainer Klausmann Disseny de producció_Tamo Kunz Vestuari_Katrin Aschendorf Estrena a Alemanya_ 25 de desembre de 2009 Estrena a Espanya_  31 de març de 2010

Qualificació_+ 7 anys
SINOPSI

¿Quedar-se a casa gaudint de la inesperada popularitat del seu restaurant, transformat de tuguri de menjar greixós a local de moda a Hamburg i referent de l’alta cuina a la ciutat, o deixar-ho tot i viatjar fins a la Xina per recuperar l’amor perdut? Zinos, propietari del Soul Kitchen, aposta per la segona opció i deixa el seu germà, un exconvicte, a càrrec del restaurant.
CRÍTICA

El cinema de Fatih Akin s'ha fet “gatopardista”. La frase de la novel·la de Lampedusa "Si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï", sembla haver-la fet seva en abordar Soul kitchen, radical canvi de to després de Contra la pared (2004) i Al otro lado (2007). Potser cansat de tanta foscor, la comèdia substitueix la tragèdia. I, tanmateix, el seu cinema no pot ser més recognoscible: ritme desenfrenat, actituds volcàniques, èmfasi baladrer.

Que un jove director (36 anys) decideixi variar el rumb de la seva carrera amb una pel·lícula festiva, contista, gairebé pròxima a les screwball comedies americanes, mancats de transcendència i plenes de situacions inversemblants, és motiu d'elogi. Això sí, en determinats passatges de la seva nova obra, les desventures del propietari d'un restaurant de fregitel·la en un Hamburg entre industrial i sofisticat, no sempre guanyen la subtilesa, l'altura còmica i les solucions originals, i sí graciositat i unes idees de tantes. Quelcom en què mai no cau l'Akin director. Aquests plans deformants, en forma d'ull de peix per l'efecte del gran angular, són perfectes per a la demència de les situacions. El muntatge barreja agosarat nervi i bellíssima calma, com en el preciós pla final. I, en matèria musical, com va demostrar a Cruzando el puente  (2005), Akin és un luxe unint ritmes que contrasten amb unes imatges ja poderoses de per si, però que, amb els seus sorprenents acords de fons, obtenen una nova vida.

J. O. El País

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com