SINOPSI

Estiu de 1954. Dos agents federals són destinats a una illa remota per investigar la desaparició d'una perillosa assassina reclosa en un hospital psiquiàtric. Aviat descobriran que l'illa amaga quelcom més perillós que els mateixos pacients...
Martin Scorsese posa tota la seva destresa cinematogràfica al servei del thriller psicològic i del terror.

CRÍTICA

Un deu per a Scorsese. Un deu perquè, després d’un parell de films fallits, ha retrobat l’esperit de la seva millor època. I ho ha fet des de l’experiència i la intel·ligència; és a dir, sense por de caure en excessos. Shutter Island és una història fantàstica i de terror que el director ha agafat pel costat més cormanià (Roger Corman va ser el seu mentor), gòtic i gore, amb fantasmes, metges malèfics tipus doctor Mabuse, nazis que experimenten amb la gent i un escenari de Stephen King.

L’aventura que viu Edward Andrew a Shutter Island és un malson del qual costa despertar. Perdut en un món on ningú no és el que sembla i on les tempestes del cel es confonen amb les tempestes de l’ànima, el marshall que interpreta Leonardo DiCaprio s’endinsa en la recerca d’una dona desapareguda misteriosament, sense saber que en realitat s’enfronta als seus dimonis, en especial al dimoni de la seva dona morta. Scorsese utilitza tots els recursos de les noves tecnologies per  recrear un temps i un espai on la naturalesa, com ja passava a El cabo del miedo, té un lloc fonamental en la història. Shutter Island potser no agradarà a tothom, però quedarà com un punt d’inflexió en la seva filmografia.


Nuria Vidal, TimeOut