SINOPSI

Amb catorze anys va ser assassinada; des d’aquell moment, viu en un submón que no és ni el cel ni la Terra, observant la lluita de la seva família per refer-se de la seva pèrdua.

CRÍTICA

"Per fer un film he de sentir-me molt apassionat amb el projecte"

Aquells que fa temps que no l'han vist se sorprendran amb la nova imatge de Peter Jackson. El director neozelandès, pràcticament tan baixet com un dels hòbbits de les seves històries de la Terra Mitjana, s'ha aprimat tant que, sense la seva característica cara, pot ser difícil de reconèixer. Passada la primera sorpresa, queda el cineasta apassionat de sempre. Jackson, que acaba d'estrenar una nova nominació a l'Oscar pel seu treball de producció a District 9, ens porta ara The Lovely Bones. El film, basat en el llibre Des del meu cel, d'Alice Sebold, ens acosta a la punyent història de Susie Salmon. Una nena que amb tan sols catorze anys és assassinada brutalment per un veí i que, un cop morta, es queda atrapada en un submón, a mig camí entre el cel i la Terra, mentre contempla com la seva família es desmunta per culpa de la seva desaparició. [...]

Fins a quin punt ha estat intencional això de passar de les grans produccions èpiques i fantàstiques, com 'El senyor dels anells' i 'King Kong', a una història molt més íntima?
A la meva carrera he fet diferents tipus de pel·lícules i no tinc un estil particular que m'agradi mantenir. Faig aquelles pel·lícules que m'apassionen. L'única cosa que ha de passar perquè decideixi fer una pel·lícula és sentir-me molt, molt, apassionat amb el projecte, perquè amb ell van dos o tres anys de la meva vida. El que m'empeny és voler veure la pel·lícula acabada. Vaig començar a imaginar-me aquest film molt al principi i després vam començar amb el guió.

A més, sembla que amb aquest 'The Lovely Bones' ha tornat a un univers similar al de 'Criatures celestials'...
Crec que hi ha una connexió evident que entenc que la gent pugui fer amb Criatures celestials, però per a mi es tracta més aviat d'una coincidència. És cert que la protagonista principal és una noia adolescent, però en aquest cas això ha estat el resultat de l'escriptura de la novel·la d'Alice Sebold. Si ella hagués escrit una novel·la sobre un altre tipus de personatge, ens hauria interessat igualment fer-ne una pel·lícula. El que realment és fascinant d'aquesta pel·lícula, i el que ens va agradar, és el concepte de què passa un cop has mort. No volíem explicar una altra història sobre una noia adolescent, tot i que és evident que la pel·lícula va sobre això. Però crec que els dos films són molt diferents, l'un estava basat en un cas real i aquest tracta el tema de què passa un cop has mort.

Malgrat això, no deixa de tenir una noia de catorze anys en una pel·lícula sobre un assassinat...
Naturalment, quan vam començar a triar actrius per al paper principal ja havíem escrit el guió. En un punt molt primerenc durant l'escriptura vam decidir que no mostraríem l'assassinat. Si ha llegit el llibre, deu saber que l'escena de l'assassinat és molt gràfica. Però nosaltres teníem força motius per no fer-ho.

Quins?
Un d'ells és que el cinema és un mitjà molt poderós. Un llibre ens deixa una certa part per a la imaginació, però quan comences a ensenyar alguna cosa en un film, amb la interpretació dels actors, la música, els efectes sonors, l'edició, la il·luminació..., l'escena acaba carregada i no volíem convertir això en una pel·lícula sobre un assassinat. I d'altra banda, com a director no estic interessat a filmar una escena d'assassinat, especialment el d'una nena de catorze anys. I no volíem que una actriu jove hagués de passar per una cosa així. Ens dediquem a entretenir, i una pel·lícula és una peça d'entreteniment. No hi ha manera que pugui imaginar-me entretenint a partir de l'assassinat d'una nena de catorze anys.

En lloc d'això, gran part de la pel·lícula se centra en l'existència de Susie en aquest món on va a parar un cop morta...
Susie anomena aquest indret particular en què està com l'intermedi. Amb la pel·lícula no estem dient que, quan algú mor, passi a aquest món de "vida després de la mort". L'experiència de cada persona és completament única i diferent depenent de qui són. En lloc d'estar en una situació física concreta o un lloc que ja existeix, vam pensar que Susie tenia un esperit, una força vital que l'ancorava mentre estava viva. Un cop morta, ja no forma part del seu cos i la seva força vital és un esperit que existeix en una dimensió que no acabem de conèixer o entendre. Vam tractar el món intermedi com una experiència psicològica.

No sé si va poder basar-se en la seva pròpia espiritualitat a l'hora d'explicar aquesta història. Es considera espiritual?
No n'estic segur. Vaig tenir una experiència fa molts anys i vaig veure un fantasma. Crec que hi ha molta gent que ha tingut experiències així. Però al marge d'això, no sóc una persona religiosa, en el sentit que no dono suport a cap religió en particular. M'agraden els valors religiosos. Crec en el bé i en el mal, també crec que s'ha de tractar la gent tal com vols que et tractin a tu. Però no veig per què hi ha d'haver una religió organitzada que existeixi en detriment de les altres. Crec que tothom hauria de tenir la llibertat de creure en el que vulgui creure. No teníem cap interès a manifestar-nos a favor o en contra de la religió amb la pel·lícula. La vida al món intermedi és una experiència psicològica que té la Susie. El seu esperit està en una mena de llimbs. Hi ha un cert aspecte científic en tot això, perquè crec que hi ha una energia en tots nosaltres. I l'energia, segons ens diuen els físics, no es pot destruir quan algú mor. Què passa amb aquesta energia? Potser algun dia ho esbrinarem.

Patricia Puente, Avui