SINGULARIDADES DE UNA CHICA RUBIA

Títol original: Singularidades de uma rapariga loura Direcció_Manoel de Oliveira Països_Portugal, França i Espanya Any_2009 Durada_64 min Gènere_Drama, romàntica Intèrprets_Ricardo Trêpa (Macario), Catarina Wallenstein (Luisa), Diogo Dória (Francisco), Júlia Buisel (doña Vilaça), Guió_Manoel de Oliveira; basat en un relat d’Eça de Queiroz Producció_François d’Artemare, Maria João Mayer i Lluís Miñarro Fotografia_Sabine Lancelin Direcció artística_Christian Marti i José Pedro Fenha Vestuari_Adelaide Trêpa i Yara Jerónimo Estrena a Portugal: 30 d’abril de 2009 Estrena a Espanya: 18 de desembre de 2009

Qualificació_TP
SINOPSI

Macario va perdre la feina i va haver de deixar, fins i tot, el país. I tot per ella i el seu desig de poder casar-s’hi. Ara, passat el temps, ja pot fer-ho. El que no sap, però, és que encara li queden per conèixer moltes singularitats d’aquella noia rossa que un dia el va enamorar.
CRÍTICA

Rareses d'un cineasta

De Manoel de Oliveira sempre es diu el mateix: que si és el cineasta més vell en actiu, que si malgrat la seva edat també és el més modern... Però, què fa que el ja centenari Oliveira resulti tan modern i el seu llenguatge cinematogràfic sigui un dels més rics del panorama contemporani? Singularidades de una chica rubia –la seva darrera pel·lícula estrenada, coproduïda pel nostre Lluís Miñarro– demostra tot això únicament en 63 minuts, exercici superb de síntesi que es basa en un conte d'Eça de Queirós i és capaç en aquest temps de parlar de coses tan difícils de posar en escena com les vanitats de l'amor i la vida com a engany i representació.

Oliveira, també autor del guió i comuntador, s'enfronta a si mateix en un desafiament gairebé inversemblant. D'una banda, la història que explica és d'una gran complexitat. Comença amb una escena en un tren on un jove narra a la companya de seient la seva història amb una misteriosa noia, continua amb un seguit de flash-backs que il·lustren el relat, i finalment acaba abastant un munt de temps, en què passen moltes coses. De l'altra banda, Oliveira juga amb aquest material a rampells, i és capaç de solucionar escenes potencialment essencials amb una el·lipsi fulgurant mentre es permet filmar Luis Miguel Cintra, un dels seus actors preferits, recitant Pessoa durant cinc minuts. Aquesta llibertat d'acció produeix un film sorprenent, que torna a tocar els seus temes de sempre –la preeminència del que és etern i espiritual sobre el món material, la fugacitat de totes les coses– amb un estil despullat en extrem. I és que Singularidades... està més a prop de Hitchcock i Bresson que de qualsevol cineasta actual.

Carles Losilla, Avui

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com