SINOPSI

Diego, un nen de cinc anys, desapareix mentre estiueja amb la seva mare a l’illa de Hierro. Sis mesos després, María rep una trucada: han trobat el cos del seu fill i haurà de tornar a l’illa. Envoltada pel paisatge rocallós de les Canàries, María tindrà el pressentiment que Diego encara és viu.

CRÍTICA

El cineasta Gabe Ibáñez debuta en el llargmetratge amb Hierro, un thriller psicològic ambientat en aquesta illa canària, en què el protagonisme d'Elena Anaya és gairebé omnipresent. Tot i ficar-se a la pell d'una mare embogida per la pèrdua del seu fill Diego, l'actriu ha explicat [..] que ha gaudit molt amb aquesta interpretació, en què està acompanyada d'una absorbent i dura atmosfera. En aquest thriller psicològic, potenciat pel paisatge rocallós, l'actriu embogirà amb l'esperança que el seu fill segueix viu [...].

[...] La història gira al voltant de María, una dona desesperada per la desaparició del seu fill de 5 anys durant un estiueig a l’illa canària.

Sis mesos després d'aquesta dura desaparició, la mare rep una trucada avisant-la de la troballa d'un cos que pot ser del seu fill, un fet que l'obliga a tornar a l'illa. Allà, María tindrà el pressentiment que l'infant encara és viu i se submergirà en una espiral de bogeria pròpia de la situació.

Sense referents cinematogràfics per crear el personatge, però amb la lectura absorbent d'El año del pensamiento mágico, de la novaiorquesa Joan Didion, que relata la pèrdua del seu marit i la seva filla, Elena Anaya ha explicat en roda de premsa que ha gaudit molt amb el paper, en què construeix un personatge ple de dolor.

Tot i que Hierro era una ferma candidata per a la localització, el director ha explicat que després d'un viatge a l'illa, en què va recollir molt material i fotografies, es va convertir en el destí perfecte per a aquest thriller, en què, 'amb tota la humilitat del món', s'ha aproximat al 'clima psicològic' dels treballs d'Alfred Hitchcock.

Per al director, el principal objectiu era aproximar-se al dol que comporta la pèrdua d'un fill, en què la bogeria sorgeix de la desesperació. A més d'estar rodada a Hierro, Gabe Ibáñez ha explicat que el títol de l'obra pretén reflectir la 'duresa' de la història.

Com a especialista en efectes especials, l'autor també els ha aplicat en aquest llargmetratge per potenciar l'asfixia de l'atmosfera. A més dels 300 efectes qualificats normals pel director, també ha revelat que el film conté gairebé un centenar d'efectes 'amagats', que ajuden a generar 'sensacions estranyes'. [...]

Diari de Girona