SINOPSI

Un líder amb ànsies de protagonisme, un rastrejador especialitzat amb un olfacte finíssim, una mestra de les arts marcials d’allò més sexy i un expert en armament amb predilecció pels mètodes més expeditius. Tots ells formen part de ‘G-Force’, un superequip d’espies al servei del govern nord-americà format per... conillets d’índies.

CRÍTICA

No deixa de tenir certa mala llet el fet que G-Force sigui un actioner paròdic de les més recents pel·lícules d’espies hiperactius –en la línia de la sèrie Bourne– i també dels més veterans funcionaris amb llicència per matar –“Bond, James Bond”–, un actioner, dèiem, protagonitzat per... conillets d’índies! De broma en broma, representa una visió ben àcida d’aquesta mena de superhomes que s’enfronten a tota mena d’entrebancs i perills, reduïts a hàmsters d’un laboratori perquè els espectadors, des de la nostra privilegiada posició de voyeurs, gaudim de les seves violentes reaccions.

Els protagonistes de G-Force fan el mateix que Bond o Bourne, però amb una manca de sentit del ridícul tan gran com la seva capacitat per fer riure. Pel·lícula d’acció esbojarrada, de ritme trepidant –com no podia ser d’una altra manera, el coproductor Jerry Bruckheimer es fa notar...–, G-Force es permet, a més, advertir nens i jovenets dels perills de la tecnologia, i d’una educació paterna poc curosa en aquest sentit. Més enllà d’això, la pel·lícula és un espectacle moderadament divertit, perfecte des del punt de vista tècnic –els efectes en 3D deixaran bocabadat el públic–, però mancat del sentit de la fantasia dels vells productes Disney. Eren altres temps i, ai!, un altre tipus de canalla.