(500) DÍAS JUNTOS

Direcció_Marc Webb País_EUA Any_2009 Durada_95 min Gènere_Comèdia dramàtica Intèrprets_Zooey Deschanel (Summer Finn), Joseph Gordon-Levitt (Tom Hansen), Clark Gregg (Vance), Matthew Gray Gubler (Paul) Guió_Scott Neustadter i Michael H. Weber Producció_Mark Waters, Jessica Tuchinsky, Mason Novick i Steven J. Wolfe Música_Mychael Danna i Rob Simonsen Fotografia_Eric Steelberg Vestuari_Hope HanafinEstrena als EUA_ 17 de juliol de 2009 Estrena a Espanya_ 23 d’octubre de 2009


Edat_
+7 anys

SINOPSI

Atracció, enamorament, primeres trobades, sexe; discussions, retrets, cops de porta, comiats... i tornar a començar. No sempre funciona, però mai deixem de cercar l’amor de la nostra vida. I la tossuderia pot arribar a ser molt còmica.

CRÍTICA

Aquesta és una petita troballa, una comèdia que no és una comèdia, ni tan sols una comèdia dramàtica, sinó una mena de desconstrucció dels codis ideològics i formals del gènere. El títol ja dóna idea de per on van els trets, que el que es pretén és la creació d'una ambigüitat que confongui el que passa en realitat i el que succeeix a la ment del protagonista. I l'estructura emprada, un puzle que va endavant i enrere en el temps per mostrar les peripècies d'una relació amorosa, no és cap caprici del director o els guionistes, sinó l'única manera de deixar ben clara la naturalesa artificiosa de l'amor i les seves evolucions, d'allò que en diem una història d'amor.

(500) días juntos adopta com a punt de vista l'imaginari del mascle respecte a l'amor i el sexe, investiga de quina manera la idea que els homes es fan de les dones no es correspon amb la realitat, i tot això a partir d'un jove obsessionat per El graduat i la música dels 80 que coneix una noia amb la qual compartirà una divertida relació sentimental. Som, doncs, davant la dissecció de les fantasies masculines pel que fa a les dones. I encara que l'exposició sigui una mica superficial, sacrifiqui la intensitat per les floritures del mecanisme narratiu, a la part final la pel·lícula agafa impuls i densitat, arrodoneix una reflexió sobre les relacions sentimentals que destaca el seu caràcter d'il·lusió i la necessitat de creure-hi. No som lluny de l'Allen d'Annie Hall, però ara les peces de jazz deixen pas a The Smiths i The Pixies. Tota una declaració d'intencions generacional.

Carlos Losilla, Avui

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com