NUESTRO PAN DE CADA DIA


Direcció_Nikolaus Geyrhalter País_Àustria Any_2005 Durada_92 min Gènere_Documental Guió_Nikolaus Geyrhalter i Wolfgang Widerhofer Producció Nikolaus Geyrhalter, Markus Glaser, Michael Kitzberger i Wolfgang Widerhofer Fotografia_Nikolaus Geyrhalter Estrena a Àustria_ 21 d’abril de 2006 Estrena a Espanya_ 14

Edat_
+7anys

SINOPSI

Nikolaus Geyrhalter ens enfronta –sense necessitat de recórrer al diàleg i la paraula– a la visió, sempre postergada, de la indústria glacial, freda, deshumanitzada, cruelíssima que s’encarrega de portar cada dia fins als nostres plats els aliments que mengem. Si és cert allò que som el que mengem, aquest film documental ens obliga, en un silenci que només trenca el brunzit de les màquines, a mirar-nos en un mirall que potser ens torna un reflex que no ens acaba d’agradar...

CRÍTICA

[...] La cinta pretén que l'espectador s'adoni de l'element surreal present en els processos d'industrialització i mecanització a què ha estat sotmesa la ramaderia i l'agricultura d'un país desenvolupat: llocs monumentals, sons estranys i un espai industrial que fomenta l'individualisme. És l'era de l'agricultura d'alta tecnologia. Dirigida pel multipremiat cineasta Nikolaus Geyrhalter, Nuestro pan de cada día va pel costat del documental artístic, amb llargues escenes sense veus humanes i excel·lents enquadraments. La cinta fou premiada en l’Amsterdam International Documentary Film Festival amb un Premi Especial del Jurat i va ser nominada a millor documental en els European Film Awards.

Aquests espais d'immenses màquines i cintes transportadores valen el mateix per criar i matar animals, conrear vegetals i pescar salmons directament. Un món fred on la força humana no és important i que és difícil de pair, si tenim en compte que en formem part.

El director austríac Nikolaus Geyrhalter s'endinsa al món de la indústria alimentària a Europa per presentar-nos la cara més desconeguda del que mengem. Nuestro pan de cada día  és un documental que cerca la reflexió de l'espectador amb crues imatges i sense cap tipus d'entrevista, veu en off o comentaris explicatius. Una experiència cinematogràfica dirigida als sentits que sembla treta d'un film de ciència-ficció, però que és tan real com la vida mateixa.

Geyrhalter volia mostrar al públic coses que normalment no pot veure en els mitjans i, sense nomenar empreses concretes, reflectir la massiva tecnificació d'una indústria que sembla llunyana, però que és en el nostre propi continent. Tot això li serveix, a més, per reflectir valors de la societat actual com la preponderància de la rapidesa i senzillesa sobre el valor humà de les coses.

Aquest documental sense una sola paraula i sense música és una impressionant peça que mostra les maneres de producció de la indústria alimentària a l’Europa occidental. Centenars de milers de pollastres tancats en una nau de diversos milers de metres quadrats; porcs especejats i netejats amb la mateixa asèpsia amb què els nazis gasaven els jueus; salmons oberts en canal i netejats per màquines en cadena; vedelles executades amb una baixada elèctrica, escorxades, i obertes novament mitjançant una descomunal serra mecànica.

De producció austríaca, i rodat durant dos anys, Nuestro pan de cada día és un impactant document que transcendeix el que les imatges mostren. Si el contingut d'aquestes ja és de per si subjugador, el seu efecte es veu multiplicat pel discurs construït pels seus autors. Els processos són observats amb una pulcritud científica: plans fixos amb una composició de perfecta simetria s’alternen amb travellings longitudinals, on les plantes, els animals i els operaris són observats amb la fredor colpidora d’una geometria perfecta de formes i colors.

Es podria dir que la mirada dels seus directors és monstruosa, pel distanciament que imprimeixen la posada en escena, el muntatge i l'ús del so. Però el documental aconsegueix que allò monstruós impregni tot un model, una forma de vida les interioritats de la qual ocultem per poder sobreviure.

Existeix una barrera interposada pels homes entre la resta de la natura i nosaltres. La dicotomia home-natura i les seves variants ha estat el tema de l'art des de les seves manifestacions més primerenques. En unes èpoques la natura s'encarnava en el destí implacable; el romanticisme va recuperar la natura com a element simbòlic d'aquesta lluita, i al final del segle XIX Freud va introduir totes les forces de la natura al potet de l'inconscient. L'art i la religió han clamat sempre per la reconciliació d'ambdós, pel retorn de l'home a la mare natura, al seu pit que l'excés de consciència li va fer abandonar.

Nuestro pan de cada día renova aquesta anhelada reconciliació a través del que és monstruós, per l'ascetisme de la seva posada en escena, per l'acte de contrició que destil·la cada pla. En una època en què l'home viu amb una bena als ulls, l'horror de Noche y niebla (1955, Alain Resnais) ressuscita en films com aquest per posar-nos novament davant del món, i per tant, davant de nosaltres. Mai no va ser tan veritat això de que som el que mengem perquè Nuestro pan de cada día posa l'espectador davant la seva consciència, a través del que menja, a través dels pollastres circulant per cintes transportadores com pilotes de tennis, a través de les oliveres sacsejades sense pudor, a través de les cues retallades de centenars de porcells. El nostre pa de cada dia, dóna'ns-el avui i perdona'ns les nostres ofenses...

Alfonso Santos Gargallo. Filmoteca Regional Francisco Rabal (Múrcia)

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: