AMELIA

Direcció_Mira Nair País_EUA Any_2009 Durada_111 min Gènere_Biografia, drama Intèrprets_Hilary Swank (Amelia Earhart), Richard Gere (George Putnam), Ewan McGregor (Gene Vidal), Christopher Eccleston (Fred Noonan) Guió_Ronald Bass i Anna Hamilton Phelan; basat en el llibre de Susan Butler i en el de Mary S. Lovell Producció_Lydia Dean Pilcher, Kevin Hyman i Ted Waitt Música­Gabriel Yared Fotografia­Stuart Dryburgh Vestuari_Kasia Walicka-Maimone Estrena als EUA_ 23 d’octubre de 2009 Estrena a Espanya_ 20 de novembre de 2009

Edat_
+7 anys
SINOPSI

Pionera de l’aviació i d’esperit lliure que va fer de la seva vida un desafiament a les convencions i els prejudicis d’una societat que intentava imposar-li el caràcter secundari i minse del paper que resultava acceptable en una dona, Amelia Earhart ha esdevingut una veritable icona no solament del feminisme, sinó també de la recerca de la llibertat.
CRÍTICA

"L'home encara té tots els privilegis"

Encara que no sempre ha escollit bé i que la seva carrera tingui molts alts i baixos, si alguna cosa caracteritza aquesta actriu, que amb 30 anys complerts ja posseïa dos Oscar per papers protagonistes, és la seva entrega absoluta a cada personatge en què s'involucra. I així com va poder transformar-se en una noia que es feia passar per home a Boys don't cry, pel qual va obtenir la seva primera estatueta, i després va encarnar a la perfecció la dona que vol ser boxejadora a Million dollar baby, de Clint Eastwood, per la qual es va endur la segona, ara torna a la pantalla gran amb Amelia, de la mà de Mira Nair, amb un altre paper igualment complex: el de l'aviadora i feminista nord-americana Amelia Earhart, que es va convertir en un mite quan l’any 1937 va desaparèixer mentre creuava l'Atlàntic en un vol solitari.

En una pel·lícula com Amelia, que tothom sap com acaba, com es construeix la tensió dramàtica?


Sempre que pensis que ja saps com s’acaba una pel·lícula, has d'anar a veure si de veritat acaba com creus, perquè sempre hi ha més d'una teoria, oi? Òbviament fer una pel·lícula sempre és un procés de col·laboració que inclou les idees de molts, però en línies generals sempre intento fer el que em diuen i allò que hi ha en el guió intentant interpretar el meu paper amb honestedat. És una gran responsabilitat interpretar una persona real, sobretot si és una icona tan important com Amelia Earhart. Tots sabem a la perfecció qui va ser i com era físicament, així que no quedava gaire espai per a llicències poètiques i vam haver de fer el millor que vam poder per honrar-la, sempre guiats per l'ull expert de Mira Nair.

Què va ser el que més va impactar-li de la seva forma de ser?

Una de las coses que vaig prendre d’ella –allò que em va semblar molt inspirador i commovedor i que, crec, és el que la fa un personatge tan irresistible– va ser la idea que Amelia va viure la seva vida com va voler. No va tenir objeccions a dir: "Aquesta és la meva vida, jo la veig així i aquesta és la manera com vull viure-la". Aquesta actitud encara no és gaire comuna al 2009, en especial respecte a les dones. Em sembla que estem vivint en un món on és l'home qui té els privilegis i per això molts homes poden tenir la vida que sempre van voler. En el cas de les dones no és d’aquesta manera, ni tan sols al 2009, per això si pensem que estem parlant d'una dona que va viure en la dècada dels vint, quan les dones acabaven d'aconseguir el dret al vot, i en la dècada dels trenta la història encara és més increïble.

Per a aquest paper va prendre classes d'aviació, com va ser?

Òbviament, una no pot interpretar Amelia Earhart i no aprendre a volar, seria terrible en qualsevol sentit. Quan ets petita, la vida està plena de "primeres vegades": els nens aprenen coses sempre: a anar amb bicicleta, a llegir... Hi ha milers de coses que mai no has fet i això et dóna una sensació de gran eufòria perquè aquest moment requereix tota la teva concentració. Després, quan arribes a adult, les "primeres vegades" són escasses. Aprendre a volar va ser una "primera vegada" i, per això mateix, una experiència que requereix tots els sentits. És perillós i fa falta molta audàcia, té tot el que a mi m'agrada, que, crec, és el mateix que li agradava a Amelia.

Somiava amb aquest paper?

En absolut. No és que sempre hagi volgut representar Amelia Earhart, el que sí que vull és interpretar papers que representin un repte per a mi, que m'espantin i em facin aprendre coses noves sobre el món, sobre mi i sobre el meu art. Quan aquest guió va aterrar en el meu escriptori vaig sentir que si tots fóssim tan directes i sincers amb els nostres sentiments, emocions, desitjos i necessitats, podríem gestionar millor les expectatives en les nostres relacions amb els altres. Crec que és un veritable repte ser tan franc fins i tot amb les persones que més t’estimes. Em sembla que Amelia va viure la seva vida amb sinceritat i sense amagar res. Per això quan va fer el que va voler amb la seva vida, els seus éssers estimats ja estaven advertits i ningú va resultar ferit.

Gabriel Lerman, La Vanguardia



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: