SINOPSI

Planet 51 és una comèdia alienígena d'aventures a nivell galàctic que gira al voltant del capità Charles "Chuck" Baker, astronauta americà que aterra a Planet 51 pensant que és la primera persona que trepitja el planeta. De sorpresa, descobreix que el planeta està habitat per petites criatures verdes que viuen feliçment en un món ple de tanques blanques, reminiscència de l'alegre innocència de l'Amèrica dels anys 50, i l'únic temor de les quals és ser envaïdes per alienígenes... com Chuck! Ajudat pel seu company robot Rover i el seu nou amic Lem, Chuck haurà d'obrir-se camí a través de l'enlluernador, tot i que desconcertant, paisatge de Planet 51 per no convertir-se en peça permanent del Museu Espacial d'Invasors Alienígenes del planeta.

CRÍTICA

En el trist panorama de l'animació espanyola, del qual només surten airoses un grapat de pel·lícules com Nocturna, el fet que existeixi un film com Planet 51 és per si mateix un èxit. Amb un pressupost de cinquanta-cinc milions d'euros, Ilion Animation Studios es llança a una coproducció amb el Regne Unit, amb el suport econòmic de Handmade Films International i Antena 3 Films.

Ambiciosa i meditada, Planet 51 s'allunya de les peces animades creades en el mercat intern a la recerca d'un projecte a cavall entre el treball de Pixar i el de Dreamworks Animation, amb col·laboracions tan potents com les del coguionista dels dos primers lliuraments de Shrek, Joe Stillman, o dels actors Jessica Biel o Gary Oldman.

Des de l'estètica de la retrociència-ficció, el film modifica els papers del personatges –com ja va passar a Shrek– per explicar la història invertida d'una ciutat que assisteix a una invasió extraterrestre protagonitzada pels humans. La paranoia local, la persecució militar i l'amistat entre l'alien i un adolescent seran els pilars en els quals es desenvolupa una trama equilibrada, encara que força convencional, en els paràmetres de l'animació nord-americana i més propera al treball de Dreamworks que al de Pixar.

El que sí comparteix el llargmetratge amb els seus homòlegs americans és la inserció disseminada de referències cinematogràfiques que permeten a l'espectador adult gaudir de la narració a uns nivells que als infants se'ls escapen. En aquest sentit, és un original encert l'elecció d'un univers ancorat en els anys cinquanta, que no només remet a films com Regreso al futuro, sinó que a més es nodreix de l'imaginari de la ciència-ficció de l'època, com reflecteix l'espectacular arrencada en què es mostra la seqüència del film Humaniacs. En un joc de ciències-ficcions concebudes dins d'unes altres, s'homenatja la cartellera de l'època, així com les seves veus i les seves grans icones. A més, s'hi afegeixen referències a Cantando bajo la lluvia o Grease i d’altres pròpies del gènere com E.T., 2001: una odisea del espacio o Terminator. Perquè no hi falti de res, hi ha mascotes que versionen Alien o mostren una sorprenent semblança amb Wall·E.

Amb tot, el més destacat del primer film d'Ilion Animation Studios rau en el pla tècnic i artístic. Des de l'originalitat dels seus dissenys de personatges, passant pel detallisme amb què es construeix la ciutat o l'impecable layout, els tres directors de Planet 51 –Jorge Blanco, Javier Abad i Marcos Martínez– mantenen el ritme, la tensió i la diversió.

Malgrat que es repeteix l'esquema clàssic de l'enfrontament davant el desconegut, de la seva posterior acceptació i del consegüent happy end, Planet 51 demostra que a Espanya també es pot aspirar a tenir un guió atractiu i amb diversos nivells de lectura, i una animació de qualitat excel·lent.

Laura Montero Plata_filasiete.com