SINOPSI

Una noia de províncies arriba a Nova York fugint de la tirania dels seus conservadors pares. A la gran ciutat, trobarà refugi a l’apartament d’un professor d’escacs amb marcades tendències suïcides.

CRÍTICA

Si Tarantino parla de guerra, Woody Allen ho fa d'amor. Un any després d'assistir al certamen donostiarra per presentar Vicky Cristina Barcelona, el cineasta no ha vingut a acompanyar la projecció de Si la cosa funciona, una comèdia en què torna a abordar un dels seus temes recurrents: la relació sentimental entre un home madur i una dona molt més jove.

Els elements principals d'interès de Si la cosa funciona són, però, d'altres. D'una banda, la pel·lícula representa el retorn provisional del director a Nova York després de quatre rodatges europeus seguits; només es tracta, però, d'un parèntesi, ja que aquest mateix estiu ha rodat una nova pel·lícula a Londres.

D'altra banda, en aquesta ocasió Allen ha comptat com a alter ego amb un dels humoristes de culte més importants dels Estats Units: el guionista i actor Larry David, creador de la sitcom Seinfeld. Lleig, curt de vista i jueu com Allen, Larry David compta amb una trajectòria professional amb diversos punts de contacte amb el director d'Annie Hall: tots dos van començar la seva carrera interpretant monòlegs humorístics en locals de stand up comedy i tots dos s'han forjat escrivint acudits per a famoses estrelles de la televisió. El personatge de Si la cosa funciona -un professor d'escacs misantrop- és una curiosa simbiosi entre l'habitual arquetip neuròtic de Woody Allen i la interpretació que David fa de si mateix en la magnífica sèrie El show de Larry David.

El resultat d'aquesta suma de talents és la millor pel·lícula d'Allen des de Match Point; una comèdia d'aparença tosca i desmanegada, però en la qual sovintegen les frases hilarants -com el parlament inicial del protagonista- i que acaba representant un tonificant cant a l'amor lliure i la tolerància sexual.

Xavier Roca, Avui