CRÍTICA
Futbol shakespearià
Anys setanta. Anglaterra. El Leeds United domina des de fa una dècada la Lliga de futbol. Mentrestant, el Derby County accelera des de la Segona Divisió fins als llocs davanters de la màxima categoria. Ambdós equips són entrenats per dues personalitats d'aparença diferent, mètodes antagònics i odis irreconciliables: Don Revie i Brian Clough. Quan el primer decideix acceptar una oferta per entrenar la selecció nacional, el segon ascendeix des del modest Derby fins a la cúspide del Leeds. "Simplement futbol", diran molts. "Terreny per a una gran història, per a una gran pel·lícula", diran uns altres. És
The Damned United, basada en una novel·la de David Peace, adaptada pel prestigiós dramaturg Peter Morgan.
Són temps de jugadors amb llargues cabelleres i patilles, de camps enfangats, de joc entre l’impulsiu i el pedestre. Però Morgan converteix un esport, una passió, una religió, en una obra gairebé shakespeariana sobre lleialtats, egos, abdicacions, herències i contubernis. Com en l'excel·lent
El desafio. Frost contra Nixon (obra teatral i pel·lícula), Morgan basa el seu clímax en una trucada telefònica entre adversaris, on un d'ells sembla rebaixar-se pel pes de la responsabilitat. Alhora, Tom Hooper, el director, tira d'objectius en gran angular per captar fins a l'últim racó dels diminuts vestidors, la seva olor, el seu so. De manera que
The Damned United, estrenada d’amagatotis, acaba conformant-se com un gran esdeveniment per a les habitualment tortuoses relacions entre cinema i futbol.
J. O.,
El País