CRÍTICA

El director romà Fausto Brizzi va tocar el cel de la taquilla italiana fa tres anys amb Notte prima degli esami (La nit abans dels exàmens) i ara ha tornat a repetir èxit amb el seu últim film […]. La clau? Una comèdia amb un grup d'actors extraordinaris que fan riure sense forçar cap gag a través de situacions que són tan estrambòtiques com la vida real. Parla, com diu el títol, dels ex i les ex, és a dir, d'antigues parelles. Una tema que, segons ens diu en conversa telefònica, és "el més universal que hi ha".

"Tots tenim un ex, fins i tot una xarxa d'ex. Mentre rodàvem, vam veure que dins el mateix equip tècnic teníem un material impressionant", assegura Brizzi, rialler. De fet, per promocionar el film a Itàlia van crear una pàgina a Facebook on era possible buscar ex. "I va tenir un èxit impressionant", diu el director.
El punt de partida de la pel·lícula sembla vell, però el que converteix aquesta producció en un film atractiu és un guió molt ben travat i una interpretació magnífica. Alessandro Gassman, Claudio Bisio, Fabio de Luigi, Claudia Gerini, Carla Signoris i, sobretot, Silvio Orlando, fan un treball excel·lent. Brizzi destaca aquest darrer, vell conegut de les pel·lícules de Nanni Moretti (Abril, L'habitació del fill, Caos calmo) i a qui el director  ha donat una vis còmica insòlita. I això que els personatges d'Ex s'enfoten de Moretti en un moment del llargmetratge.

"Sempre faig films de caire pop i utilitzo la cultura popular italiana. I aquí li ha tocat a Nanni Moretti, el cineasta italià que més m'agrada", afirma Brizzi. També se'n riu, per exemple, de Jalisse, una cantant passada de moda. Però la història interna d'Ex que ha agradat més a Itàlia és la que protagonitzen Don Lorenzo (Flavio Insinna) i Elisa (Gerini), un capellà modern que recupera un amor que el va abandonar de sobte.

Brizzi és conscient que un film com el seu hauria estat impossible fa 40 anys, ja que "ni el concepte ex existia". "Avui, fins i tot els adolescents ja tenen ex", afegeix. El director, no obstant, deixa clar, com es pot veure al film, que el títol és enganyós. "És una provocació, perquè en el fons és una pel·lícula sobre l'amor. És un himne a l'amor, que acaba triomfant per sobre de tot", indica. Brizzi convida els espectadors, a través de l'esquer d'una bona comèdia, a una profunda reflexió: "En una època de crisi, en un temps on sembla que llencem una cosa darrere l'altra per buscar una perfecció que no existeix, ens hem d'aturar i mirar el que tenim més a prop, que no és altra cosa que la família".
Queda clar, com diu ell, que per trencar una relació n'hi ha prou amb tres minuts, però que per mantenir-la "calen molt més sacrificis". Per veure Ex no en fa falta cap.