SINOPSI

Any 1944. Amb els aliats a les portes de Berlín, els jerarques del règim nazi estan convençuts que només un vibrant discurs de Hitler pot fer variar el rumb de la guerra. El tirà, però, està deprimit i sembla incapaç de fer-ho. Davant aquesta situació, l’única solució sembla treure l’antic professor d’interpretació de Hitler, un jueu, del camp de concentració on està reclòs i deixar que aquest li torni a impartir algunes lliçons…

CRÍTICA

finals de l'estiu passat, les sales de cine van començar a mostrar el minitràiler en què es veia Adolf Hitler perdent part del bigoti a mans de la seva perruquera personal. El públic esclatava immediatament en riallades i augurava l'èxit que, sens dubte, tindrà Mein Führer. La auténtica verdad sobre Adolf Hitler. La pel·lícula [...] és l'última ocurrència de Dani Levy, enfant terrible de la crítica social a través del cine.

"M'encanta sobrepassar els límits", confessa el director al Frankfurter Allgemeine. I no cal dir que ho aconsegueix. Levy confessa que aquesta és la seva definitiva venjança personal contra El hundimiento, que narra els últims dies d'Adolf Hitler. "Des que em vaig assabentar que farien el film em van entrar ganes de rodar una contrapel·lícula", diu el director, que ja va vèncer en una ocasió el llargmetratge d'Olivier Hirschbiegel i li va arrabassar tots els premis del cine alemany el 2005 amb la seva comèdia sobre una família jueva Alles auf Zucker!.

UN PROFESSOR JUEU

La pel·lícula de Levy mostra un Hitler malalt i acabat incapaç d'enfrontar-se a les masses. El guió, totalment fictici i escrit per ell mateix, parteix de desembre de 1944. Quan falten pocs dies perquè acabi l'any i amb la guerra gairebé perduda, Goebbels vol convèncer el Führer perquè sacsegi els ànims de la població amb un nou discurs. Però Hitler està deprimit i sense forces, i per això Goebbels es veu obligat a recórrer al seu antic professor d'interpretació, un jueu a qui han de treure juntament amb la seva família del camp de concentració. Així, Levy s'enfronta a molts tabús de la societat alemanya actual com a artista jueu resident al país. "No crec que sigui veritat que només un jueu pugui fer aquesta pel·lícula sense por de ser titllat de res. I espero que això es vegi en les reaccions del públic", diu. I és que, al marge de la paròdia de Hitler, molts es pregunten si es pot fer comèdia sobre els camps de concentració.

Per cobrir-se les espatlles, el director compta amb un repartiment més que estimat a Alemanya. Amb el polifacètic Helge Schneider en el paper del dictador, i Ulrich Mühe –triomfador als premis de l'Acadèmia de Cine Europeu com a agent de l’Stasi a La vida de los otros– encarnant el professor jueu Adolf Grünbaum, l'aposta és més que segura. [Poc abans de la preestrena] en diverses ciutats alemanyes, la pel·lícula ha aixecat una expectació inusual a tot el país. Especialment a Berlín, que en va acollir el rodatge durant setmanes i gairebé va ser necessari crear un grup de psicòlegs que tranquil·litzés els turistes que veien passar les desfilades multitudinàries sota bandera nazi pel centre de la capital.

Fa dècades que ningú intenta riure's de Hitler. Ara la consciència dels alemanys es torna a posar a prova a la gran pantalla. La majoria va rebutjar El hundimiento perquè mostrava un Hitler més humà. S'haurà de veure si accepten millor un Hitler depressiu, infantil i acabat.

Paola Álvarez, El Periódico