SINOPSI

Una parella decideix refugiar-se en una cabana al bell mig del bosc per superar plegats el dolor per la tràgica mort del seu fill. Allà, aïllats, les emocions es desfermaran sense control, arrossegant-los vers un territori oníric i desconegut, fronterer amb la bogeria...

CRÍTICA

Ingmar Bergman sempre va somiar fer una pel·lícula únicament amb dos actors i una habitació, i Secretos de un matrimonio es va apropar molt a aquest desig. Anticristo, el darrer treball del danès Lars von Trier, va encara més enllà amb una proposta aparentment delirant: barrejar una peça de càmera d'inspiració psicoanalítica amb alguns dels trets més característics del cinema de terror, usar el gore per tal de fer un discurs d'abundants referències filosòfiques. La història d'una parella que perd el fill i es tanca en una casa enmig del bosc per superar el seu dolor, li serveix tant per aprofundir en les arrels mítiques de la relació home-dona com per mirar-la des de la perspectiva del cine de gènere. El resultat, però, està més proper de Dreyer que d'El exorcista.

Von Trier sempre ha estat un cineasta excessiu i egocèntric, i les seves pel·lícules s'acostumen a moure per terrenys perillosos, entre l'exhibicionisme i la impostura. Curiosament, Anticristo, que en principi portaria aquesta tendència a l'extrem, acaba revelant-se com la més emotiva i sincera. Hi ha en ella una percepció del dolor realment punyent, extremadament física, i el joc entre els actors –excel·lents– i la càmera arriba a límits gairebé experimentals, com si Von Trier volgués copsar allò invisible que s'amaga darrere de les aparences. A més a més, la seva obsessió per les heroïnes en conflicte permanent amb el món troba en el personatge de Charlotte Gainsbourg la plasmació més potent. Perquè, encara que desequilibrada i irregular, Anticristo resumeix perfectament, en la seva deriva embogida, allò que Von Trier sempre ens havia volgut transmetre: el caos de la vida i de les relacions humanes, l'autodestrucció com a destí monstruós i ineludible.

Carlos Losilla, Avui