SINOPSI

Un periodista caigut en desgràcia, una noia desapareguda des de fa 40 anys, una societat que prefereix mirar cap a una altra banda abans de gosar enfrontar-se als seus propis fantasmes i la presència, misteriosa i torbadora, d’una joveneta de tèrbol passat... L’imparable fenomen Larsson s’escapa de les llibreries i arriba a les pantalles de cinema. 

CRÍTICA

Stieg Larrson s'ha convertit, gràcies al boca-orella, en la sorpresa literària de l'any. Aquest periodista i escriptor suec no ha pogut gaudir del seu èxit literari ja que va morir d'un infart poc abans de la publicació dels seus llibres, però va deixar una trilogia que ha estat aclamada per la crítica i, sobretot, pel públic. Una saga formada per Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire […]

L'adaptació a la gran pantalla ha estat tot un encert per part de la productora sueca Yellow Bird. L'estrena de la pel·lícula Els homes que no estimaven les dones ha estat tot un fenomen de masses a Suècia, Dinamarca i Noruega, i les xifres de recaptació impressionants. Ara arriba al nostre país, on si tots els lectors van al cinema, pot convertir-se en un rècord de taquilla.

El pas d'un èxit editorial a la gran pantalla no sempre és fàcil. El poder de la imaginació de l'àvid lector sempre acostuma a donar la pel·lícula perfecta dins la seva ment i les comparacions acaben sent odioses. En el cas de la trilogia de Millennium, on la construcció dels personatges que ha fet Larrson és un dels èxits de les seves novel·les, el fer una adaptació exitosa passava inevitablement per tenir un encert en el càsting. Trobar el Mikael Blomkvist però sobretot trobar la Lisbeth Salander ideal, era fonamental.

Doncs bé, per mi el càsting ha estat un dels encerts de la pel·lícula. Bé, el Mikael Blomkvist però encara millor la Lisbeth Salander, el veritable personatge carismàtic de les novel·les de Larrson. Noomi Rapace, l'actriu que es converteix en Salander, sap transmetre a la gran pantalla la complexitat del personatge literari: aquesta dona estranya d'aparença fràgil, de violència poc continguda i dualitat salvatge. La pel·lícula sueca manté un bon nivell, amb una producció i realització que no té res que envejar a les grans produccions nord-americanes. És un thriller més que correcte que sap mantenir l'atenció de l'espectador, que no caldrà que sigui necessàriament lector de Larsson.

En resum, un bon producte cinematogràfic europeu apte per a amants de thrillers i imprescindible per als lectors de Stieg Larrson (millor si heu llegit els dos llibres).

PD. El meu únic "però" és: per què s'ha decidit convertir Blomkvist al celibat i eliminar-li una bona part de totes les seves amants?

Yolanda Aguilar - La Finestra Digital