SINOPSI

En aquesta adaptació d’una de les novel·les més aplaudides del Nobel Coetzee, John Malkovich interpreta un professor que es refugia a la granja de la seva filla tot deixant darrere un embolic de faldilles amb una de les seves alumnes. Allà, però, lluny de trobar tranquil·litat, serà testimoni d’uns fets brutals que faran trontollar el seu món.

CRÍTICA

La joventut s’enfronta contra l’edat, la ciutat contra el camp, els negres contra els blancs, el mascle contra la femella, el cor contra l’intel·lecte i l’animal contra l’humà, per retratar un món on imperen les lluites pel poder i la violència reprimida, en aquesta al·legòrica adaptació d’una novel·la summament al·legòrica del premi Nobel J. M. Coetzee –aclamada a tot el món i premiada el 1999 amb el Booker Prize–. En totes dues, assistim al captivador procés simètric de redefinició d’identitat i creences que experimenten un home, malsanament procliu a l’autodestrucció, i un país, Sud-àfrica, en què el domini blanc ha arribat al final i ara els negres necessiten airejar la seva ira, la seva frustració i potser la seva set de venjança. En totes dues, també, es detecta certa fascinació simbòlica amb els gossos i amb el que posseir-los i sacrificar-los diu sobre una societat que es comporta de forma fera, bestial.Gràcies a la subtilesa i la complexitat de les quals el director Steve Jacobs i la guionista Anna Maria Monticelli –ja van treballar junts a La spagnola (2001)– doten aquesta doble transformació, no hi ha una progressió senzilla cap a la redempció per a Lurie (John Malkovich) o per al territori, sinó un procés ranquejant i dolorós de revisió i reajustament, pel qual la brutalitat ha de ser tolerada com a inevitable i la humanitat ha de sacrificar-se en benefici de la coexistència. Aquesta és la base per a un futur millor, i és per deixar una porta oberta a l’esperança que, en última instància, el clímax psicològic de Desgracia no provoca sentiments tangibles de ràbia o dolor tot i la seva tremenda crueltat, però sí una intensa sensació de malestar.

Nando Salvà – El Periódico