CRÍTICA

Harvey és un home frustrat professionalment i personalment que viatja a Londres per a la boda de la seva filla. Kate és una dona de mitjana edat amb problemes per relacionar-se amb els homes i controlada per la seva mare. Quan tots dos es trobin, les seves vides canviaran per sempre.

Joel Hopkins ens porta una història d’amor madur de dues persones que han perdut un munt d’esperances durant el camí per la seva vida. Harvey és un creador de jingles publicitaris que mai no ha aconseguit el seu somni de ser pianista de jazz, que visita Londres per assistir a la boda de la seva filla, la qual prefereix el seu padrastre en comptes d’ell. Kate, en canvi, és una dona introvertida i solitària amb una certa por de deixar de ser-ho i a qui sa mare controla minut rere a minut a través del mòbil. Els dos personatges, perdedors i perduts, es troben un bon dia i sense adonar-se’n connecten com mai els havia passat.

Siguem realistes Nunca es tarde para enamorarse té poc d’original. És la típica història del “noi coneix noia” que hem vist un cop i un altre, amb la petita particularitat de la maduresa dels seus protagonistes. El ganxo principal de la pel·lícula de Joel Hopkins està en el seu duet protagonista. Dustin Hoffman i Emma Thompson donen un rostre, un cos i una ànima creïbles a aquests dos personatges que s’enamoren amb la ciutat de Londres com a escenari romàntic. I ho fan amb la solvència interpretativa que els acostuma a ser habitual, potser més propera i encertada Emma Thomson, que dóna al seu personatge de Kate un encant personal.

Nunca es tarde para enamorarse és una mena de versió madura de Antes del amanecer. Una d’aquelles històries senzilles, reflexives, sense sobresalts de cap mena i on les converses més o menys banals són les que apropen els protagonistes fins que ja no es poden separar.

Una proposta que no pel fet de no ser original s’ha de descartar. En tot cas és una bona alternativa a tenir en compte si el que es vol és passar una estona a la butaca del cinema sense cap mena de sobresalt i gaudint d’un parell de bons actors.