SINOPSI

Res no feia pensar que la menuda figura de Séraphine de Senlis, una modesta dona de fer feines, amagava al seu interior una artista de creativitat desbordant, una pintora d’un talent aliè a academicismes o convencions, amb l’esperit sacsejat per tumultuosos corrents de misticisme i espiritualitat..., la gran revelació del cinema francès de la temporada, guanyadora de 7 premis César.

CRÍTICA

Prenent com a model la intrigant figura de la pintora francesa coneguda –encara que més aviat poc– com a Séraphine de Senlis, el director Martin Provost traça a Séraphine el retrat d’un ésser visionari i místic, una dona atrapada entre una realitat que li és obertament hostil, una fe que la devora i una creació que la posseeix, per recordar-nos que la santedat i l’art poden arribar als més simples, i que la gràcia i la desgràcia queden a vegades molt a prop.

Provost fuig d’èmfasi, sensibleries o emocions fàcils. Donada la contenció del director, és l’actriu Yolande Moreau qui aporta la tragèdia, i la violència, la inquietud i el desassossec mentre posa cara al misteri de la creació artística i, d’alguna manera, ens convida a reflexionar sobre la nostra incapacitat per separar la nostra percepció del producte final de la nostra percepció del seu creador.

N.S., El Periódico