SINOPSI

Quan Txomin Garay, un empresari basc resident a l’Argentina, s’assabenta que el seu germà està greument malalt i probablement morirà aviat, decideix posar punt i final al seu voluntari exili i tornar al seu poble. Allà, el seu germà, amb qui feia anys que no es parlava, li encarregarà abans de morir que tingui cura del seu nebot, un jove i prometedor pelotari.

CRÍTICA

Aquesta és una critica d’aquelles que podria començar amb un “sí, d’acord”. Es tracta d’un tipus d’entradeta que admet, inicialment i sense pal·liatius, tot un seguit de defectes que el crític no pot negar. Són incontestables, indefugibles, categòrics. Però, immediatament, aquest mateix crític afegeix un ‘però’ en sentit positiu, una mena de compensació que salva i rescata la pel·lícula.

Això és el que passa amb aquest film: té alguns defectes, però, al capdavall, no pots evitar recomanar-la. Sí, d’acord, el guió és fluix, la història està massa forçada com per creure-te-la del tot i les relacions entre alguns personatges no acaben de quallar. Fins i tot veus venir els esdeveniments, i al final es tensa excessivament la corda. Però està feta amb tanta convicció i amb tanta honestedat que tots aquests defectes esdevenen minúcies que no malmeten un producte que acaba sent digne i acceptable. Tots sabem que, malgrat el temps transcorregut, el tema del País Basc presenta unes arestes i unes rugositats que el fan particularment delicat. El mèrit d’aquesta proposta és que, sense maniqueismes, expressa un discurs valent, clar i precís: ens ve a dir que els contorns són complexos, sí, però la posició contra la barbàrie ha de ser clara i neta.

Xavier Sáez, Time Out