SINOPSI

El seu territori és la premsa del cor: el periodista Ludo es dedica, amb el paparazzi Moritz, a caçar estrelles, estrelletes i estrellasses. A vegades fins i tot ell mateix es creu les històries que s'inventa, fins que un dia en pateix les conseqüències: una jutgessa el condemna a 300 hores de treball social en una guarderia. La seva directora és Anna, la qual farà viure un infern al conquistador Ludo en venjança per ser el blanc de les seves burles quan era nena. Entre les pàgines de societat i els gronxadors, Ludo es descobrirà a si mateix.

CRÍTICA

Encara que a alguns els costi tant trobar-les, hi ha receptes per assolir l'èxit. El que passa és que són subtils, han de ser tractades amb cura i amb certa delicadesa, cosa que, concretament els homes, no saben trobar. Una de les receptes favorites és seguir les engrunes de pa que va anar deixant Cuando Harry encontró a Sally, pel·lícula intimista que acabaria sent de culte i guia principal per seguir una relació entre un home i una dona i la seva impossible amistat (sempre que, per descomptat, ella sigui un bombó, i segons fórmula global de Billy Cristal).

En aquest prisma especial de com els homes veuen les relacions amb les dones («aquí t'atrapo, aquí et mato»), i de com veuen les mateixes relacions les dones («fes-me una abraçada i estima'm»), és on es mou Un conejo sin orejas, i és en aquest pla on la pel·lícula alemanya aconsegueix moments més aconseguits.

La resta és quelcom que tothom sap i previst: dos que s'odien, que són el fred i la calor, que tenen comptes pendents d'antany (sobretot ella amb ell) i que són el pol nord i el sud, per la qual cosa acaben perdudament enamorats. Fins aquí tot està suat, però en el mateix camí que tots dos tracen fins al destí final és on Schweiger busca receptes originals o, almenys, interessants perquè d’original ja en queda poc.

En la seda i en la tendresa el director alemany busca fer d'aquest treball un conillet tendre, un osset de peluix que es fa estimar. És simple, però també encantador, allò que elles anomenen pel·lícules de princeses i que les fan sortir de la sala amb els ulls brillants i un somriure, penjades del braç del promès.

A ell el tenim molt vist, l'europeu més guapo i ben plantat (Til Schweiger), però és ella (Nora Tschirner) la principal novetat. Titllada de ser la nova Audrey Hepburn, no arriba a tant, encara que sí posseeix un cert candor no exempt de talent i carisma.

J.M.C. diari ABC