GRAN TORINO


Direcció_Clint Eastwood País_EUA Any_2008 Durada_116 min Gènere_drama Intèrprets_Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Brian Haley Guió_Nick Schenk Música_Kyle Eastwwod i Michael Stevens Fotografia_Tom Stern Producció_Clint Eastwood, Robert Lorenz i Bill gerber Estrena a Espanya_06/04/2009

Edat_
+13

SINOPSI

Clint Eastwood interpreta un home que, a la tardor de la seva vida, conserva poques il·lusions. Els fills han esdevingut uns estranys, els seus veïns han estat substituïts per nouvinguts immigrants pels qui sent un profund menyspreu i ja no reconeix els carrers del seu barri. Amb resignació i amargura, només li resta esperar que arribi la seva hora. Fins al dia que algú decideix robar-li el seu cotxe, un Gran Torino del 72...

labutaca.net

COMENTARI

Pocs mesos després de l'estrena d'El intercambio, Clint Eastwood torna a les pantalles com a director i protagonista de Gran Torino. Allà es tractava d'un melodrama històric, aquí d'una reflexió sobre la violència molt més propera en el temps. Angelina Jolie n'era la protagonista absoluta i, per exigències del guió del seu darrer film, el mateix cineasta no ha resistit la temptació de tornar-se a posar davant de les càmeres per encarnar un personatge que arrenca amb uns trets feixistes propers a Harry el Brut, però ben aviat vira cap a una mirada comprensiva i dialogant amb el racisme.

Gran Torino hereta el títol del model de cotxe esportiu del 1972 que representa la propietat més preuada d'un veterà de la Guerra de Corea que acaba d'enviudar, no té bones relacions amb els seus fills i es mira una néta com si fos d'un altre planeta. Més intens és, encara, l'odi visceral amb què contempla els veïns orientals d'un barri de Detroit ocupat per immigrants. El personatge d'Eastwood és, en aquest sentit, el d'un cowboy que defensa uns pocs metres quadrats de gespa en territori comanxe o el d'un GI en missió per la jungla coreana disposat a convertir en sacs de sorra els invasors de la seva propietat privada: una síntesi, en definitiva, no només del mític inspector Callahan i del xèrif Coogan de La jungla humana, sinó també de l'aspre suboficial d'El sergent de ferro i el sudista que, per principis, salva una noia de la violació a El fora de la llei.

L'home lúcid

De la cara més amarga d'un personatge que ha optat per girar l'esquena al món i viu amb els remordiments d'un passat que es nega a confessar a un jove i inexpert capellà, Gran Torino evoluciona també cap al Clint Eastwood cansat però lúcid de Sense perdó i Million Dollar Baby: el supervivent d'una altra època que aplica uns valors més necessaris que mai a una societat que creu que en pot prescindir. El canvi del personatge està resolt amb la convicció del cineasta que coneix bé el seu personatge i les seves contradiccions, que inicia un nou rumb quan reconeix: "M'havien dit de tot menys que sóc divertit".

Aparentment modest i intimista, el darrer film de Clint Eastwood sintetitza la sobrietat d'un realitzador que, en la seva maduresa, reivindica un cinema tan clàssic com sòlid i inqüestionable. El seu darrer llargmetratge en dóna lliçons magistrals, en plena sintonia amb un personatge vell i malalt que purga tots els seus pecats amb els llegats de vida que transmet als més joves que gosen aprendre del seu exemple, ronc i malcarat però irrefutable. El protagonista de Gran Torino és un heroi que porta sobre les seves espatlles tota la tradició del cinema de l'època daurada de Hollywood. És el món el que ha canviat, però ell sap estar a l'altura oblidant-se dels seus errors i transmetent totes les seves virtuts, que són moltes, a les noves generacions sense distincions de raça ni de religió però sí d'edat.

Esteve Riambau, Diari Avui


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com