SINOPSI

Els tres Reis de l’Orient emprenen un camí a través de deserts que primer són de gel i després esdevenen extensions inabastables de sorra cremada pel Sol, per trobar-se amb el Salvador del món. Al llarg del seu recorregut esdevenen espectadors astorats (hieràtics?) de la Natura i el pas del temps.

COMENTARI

[...] Serra s’endinsa als orígens del mite catòlic [dels Reis Mags] amb el propòsit d'atrapar aquest vell i arcaic catolicisme que Pier Paolo Pasolini considerava essencial per entendre les arrels de la nostra pròpia cultura i al qual cap creador laic havia de renunciar.

El cant dels ocells relata de manera simple i sintètica el camí dels tres Reis Mags d'Orient cap a l'adoració d'un nen, després que l'aparició d'un àngel els hagi advertit de la transcendència del viatge. El recorregut no té lloc en un espai qualsevol, ni està embolicat de cap referent mitològic de caràcter orientalista. El viatge es desenvolupa per una mena de terra mítica on els paisatges naturals semblen indicar-nos que ens trobem davant l'origen del món. Els Reis pugen muntanyes, travessen deserts, contemplen la lava volcànica, veuen el mar esclatar entre les roques, banyen els seus cossos en les aigües gelades. Les seves siluetes no són més que meres figuracions, més pròximes a les figures planes dels retaules medievals que als jocs de volums i perspectives de la pintura del Renaixement.

En diferents moments, les siluetes que vaguen pels confins del món adquireixen cos i comencen a expressar-se com a criatures del poble. Són reis cansats de tant vagar, són figures còmiques que discuteixen sobre qui pren les regnes del viatge o fins i tot poden ser figures patètiques que, malgrat la seva simplicitat, poden somiar amb monstres barrocs i amb figures delirants. A l'altre extrem, en una casa en ruïnes, una dona acaricia un xai i espera, amb el seu marit que parla hebreu, que algú reconegui la seva criatura.

El misteri del Nadal es transforma en un misteri primigeni, com si ens trobéssim enfront de l'acte de naixement d'una cultura. Sembla com si Serra perseguís aquest instant d'innocència del qual tot neix, el moment en el qual allò diví comença a manifestar-se en una terra en procés de formació.

En un món on Santa Claus, els Elfs i altres criatures abominables ens conviden a viure el malson d'un Nadal globalitzat i consumista, El cant dels ocells s'erigeix en el gran conte de Nadal. Del seu interior sorgeixen uns quants miracles. Entre ells demostrar que allò particular pot ser universal, que el català no normatiu no és una llengua morta per al cinema i que els imaginaris propers poden ser reinterpretats i dignificats. El resultat és admirable.

Suplement Culturas. La Vanguardia