LOS ABRAZOS ROTOS



Direcció i guió_Pedro Almodóvar País_Espanya Any_2009 Durada_130 min Gènere_drama Intèrprets_Penélope Cruz (Lena), Lluís Homar (Mateo Blanco/Harry Caine), Blanca Portillo (Judit García), José Luis Gómez (Ernesto Martel), Rubén Ochandiano (Ray X), Tamar Novas (Diego), Ángela Molina (mare de Lena), Chus Lampreave (portera), Kiti Manver (Madame Mylene), Lola Dueñas (lectora de llavis), Mariola Fuentes (Edurne), Kira Miró (model), Rossy de Palma (Julieta), Alejo Sauras (Álex) Producció_Esther García i Agustín Almodóvar Música_Alberto Iglesias Fotografia_Rodrigo Prieto Estrena a Espanya_18/3/2009

Edat_+13

SINOPSI

Un home escriu, viu i estima en la foscor. Catorze anys abans va patir un brutal accident de cotxe, on no només va perdre la vista sinó que també va morir Lena, la dona de la seva vida. Aquest home té dos noms, Harry Caine, lúdic pseudònim ambquè signa els seus treballs literaris, relats i guions, i Mateo Blanco, el seu nom de pila real, amb el qual viu i signa les pel·lícules que dirigeix. Després de l'accident, Mateo Blanco es converteix en el seu pseudònim, Harry Caine. Si ja no pot dirigir pel·lícules, prefereix sobreviure amb la idea que Mateo Blanco ha mort amb Lena en l'accident. En l'actualitat, Harry Caine viu gràcies als guions que escriu i a l'ajuda de la seva antiga i fidel directora de producció, Judit García, i de Diego, el fill d'aquesta, secretari, mecanògraf i pigall. Des que va decidir viure i explicar històries, Harry és un cec molt actiu i atractiu que ha desenvolupat tots els seus altres sentits per gaudir de la vida, a base d'ironia i una amnèsia autoinduïda, autoimposada seria més exacte. Ha esborrat de la seva biografia tot el que va passar catorze anys enrere. No torna a parlar d'això, ni a fer preguntes; el món es va oblidar aviat de Mateo Blanco i ell és el primer de no voler ressuscitar-lo. Però, una nit, Diego té un accident i Harry es fa càrrec d'ell. En les llargues nits que Harry cuida del noi (la seva mare, Judit, és fora de Madrid i decideixen no comunicar-li res per no alarmar-la) li explica la faula de la seva pròpia història, per entretenir-lo, com un pare que explica un conte a un fill petit perquè s'adormi.

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

Els protagonistes de Los abrazos rotos roden una comèdia, Chicas y maletas. Mateo Blanco és el director, Lena Rivero la protagonista. Judit García la directora de producció, i Ernesto Martel, amant de Lena, és el productor. Ernesto Martel Junior s'ocupa del making of en vídeo.

Mateo s'enamora de Lena des del moment en què la veu, a Lena li passa el mateix (encara que estigui vivint amb Martel i el magnat estigui bojament enamorat d'ella). Judit va mantenir fa anys una història d'amor amb Mateo de la qual encara no s'ha recuperat, encara que això no impedeix que segueixi treballant amb ell, de fet és la seva mà dreta. Ernesto Martel és un broker (de la generació del pelotazo dels anys 80) amb molts diners i pocs escrúpols, no és productor però ja que Lena mostra inclinació per l'art de Talía, produeix la pel·lícula de Mateo en un gest desesperat per mantenir-la al seu costat.

L'homònim fill d'Ernesto Martel és un jove infantil a qui li agraden el cinema i els homes, en concret Mateo. Martel pare encarrega a Martel fill que s'ocupi de fer un documental sobre Chicas y maletas, un making of es diria ara, d'aquesta manera pot espiar a Lena. El seu únic problema no és moral sinó tècnic, els primers vídeos tenen un so pèssim. Martel pare improvisa i reinventa el doblatge, i contracta una neutra lectora de llavis.

Tots aquests elements són propis d'una comèdia, no obstant això Los abrazos rotos és un drama amb aires molt negres, quelcom més semblant a un thriller dels anys 50.

Encara que moralment odio l'ús que Martel fa del making of, un mer pretext per controlar tots els moviments de Lena i Mateo dins i fora del plató, m'agrada la idea que el making of sigui una narració paral·lela a l'original (la pel·lícula que reflecteix), una narració independent i furtiva.

Sempre he somiat fer una pel·lícula la història de la qual es veiés a través del making of. Els making of no només ens revelen secrets tècnics, sinó també els secrets de les persones que s'encarreguen de cuinar i articular la ficció, a vegades d'encarnar-la. El making of converteix en ficció als artífexs de la ficció.

El making of ideal ha de reforçar i completar la història original. Però pot resultar perillós (tota ficció ho és, de perillosa, i alhora terapèutica, per això ens atreu irresistiblement), és un material viu, mogut pels seus propis impulsos que només poden ser domats i transformats si els sotmets al muntatge. Martel pare veu el material gravat en estat cru. Projecta les cintes de vídeo acabades de sortir de la càmera del seu fill, supervisades només per l’autòmata lectora de llavis.

Quan Lena entra en l'ampli saló de la mansió i troba Ernesto Martel, juntament amb la lectora de llavis, visionant la seva violenta disputa amb Ernesto fill, Lena es converteix en una duplicació de si mateixa, la dona que des de la pantalla confessa a Martel que no l’estima. En aquell moment el making of, produït per Martel amb intencions perverses, es torna contra ell. Lena l’abandona per partida doble, en la pantalla i des de la porta del saló, a la seva esquena. L’assetjament de Martel ha aconseguit que la humiliació i el dolor de l'abandonament de Lena siguin el doble.

estamosrodando.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com