LEJOS DE LA TIERRA QUEMADA



Títol original_The burning plain Direcció i guió_Guillermo Arriaga País_EUA Any_2008 Durada_111 min Gènere_drama Intèrprets_Charlize Theron (Sylvia), Kim Basinger (Gina), Jennifer Lawrence (Mariana), Joaquim de Almeida (Nick), Tessa la (María), José María Yazpik (Carlos), Diego J. Torres (Cristóbal), Danny Pino (Santiago), J. D. Pardo (Santiago jove), John Corbett (John) Producció_Walter Parkes i Laurie MacDonald Música_Hans Zimmer i Omar Rodriguez-Lopez Fotografia_Robert Elswit i John Toll Estrena a Espanya_13/3/2009

Edat_
+13

SINOPSI

Sylvia és una bella gerent de restaurant el comportament amable, i alhora professional, de la qual amaga un tempestuós passat al qual s’ha d’enfrontar quan rep la visita d'un home que arriba de Mèxic. Sylvia es llança a un viatge pel temps i l'espai en el qual es connecten uns personatges que lluiten per ser feliços en les seves relacions. A Mèxic, una noia òrfena de mare, María, viu feliç amb el seu pare i el millor amic d'aquest fins que un tràgic accident ho canvia tot. A la ciutat de Las Cruces, a la frontera de Nou Mèxic, dos adolescents, Mariana i Santiago, lluiten per tirar endavant el seu amor després de la sobtada mort dels seus pares. En un remolc abandonat, una mestressa de casa, Gina, emprèn una apassionada aventura que connectarà Sylvia i els altres, i farà que els seus móns topin.

labutaca.net

CRÍTICA

L'expectació per saber qui era el verdader autor de les pel·lícules del tàndem format per Guillermo Arriaga (guionista) i Alejandro González Iñárritu (director), en realitat, no hauria de ser tanta. Al cap i a la fi, Los tres entierros de Melquiades Estrada, dirigida per Tommy Lee Jones a partir d'un guió d'Arriaga, ens va demostrar que el signant del llibret té un univers propi que s'havia traslladat, gairebé punt per punt, a la història narrada en l'inoblidable opera prima de Jones. Així que, per aquesta banda, l'ansietat hauria de ser menor. Potser per això sorprèn que, per a la seva pròpia arrencada com a director de llargmetratges (ja havia fet els seus primers passos en el curt), hagi escollit un guió amb menys força, una història en la qual sembla intuir-se quelcom molt potent que no arriba a desplegar-se amb tota la seva força. I és una llàstima.

Encara que el que s’ha de reconèixer a Arriaga és la seva perfecta direcció d'actors: resulta innegable que tant les intèrprets femenines (Charlize Theron, una immensa Kim Basinger i la jove Jennifer Lawrence) com els masculins (fantàstics José María Yazpik i Joaquim de Almeida) compleixen amb la seva part, encara que en aquest cas siguin elles les que gaudeixen d'un millor dibuix i construcció dels seus personatges. El problema no va per aquí, sinó que, per primer cop, es veuen una mica els fils, i per més que la narració entrecreuada i desconstruïda de les històries d'uns personatges marcats per la tragèdia torni a ser marca de la casa, aquesta vegada hi ha quelcom que sona a forçat, just el contrari del que ens succeïa en la cinta de Tommy Lee Jones.

Però això no vol dir que no hi hagi moments grans, molt grans, com el de la dolorosa revelació que Gina (Kim Basinger) fa a Nick (Joaquim de Almeida), o seqüències tan ben rodades com la de l'accident aeri. Però apareixen aquí com moments aïllats que no acaben de funcionar com a caldera que alimenti el crescendo alliberador que la cinta sembla, infructuosament, buscar. Encara que és d'agrair que aquí desaparegui qualsevol intenció totalitzadora, d’“explicar el món”, un grandiloqüent objectiu que va llastrar Babel, la menys contundent de la trilogia Arriaga-González Iñárritu. Pel seu to, Lejos de la tierra quemada estaria més pròxima a 21 gramos, però amb uns resultats ben diferents.

Potser el problema és que ens hem acostumat a tractar Arriaga com si fos un cineasta de ja llarga filmografia consolidada a la seva esquena, però potser no estaria de més no perdre de vista que es tracta del seu debut com a director en una obra de llarg alè. Perquè estic convençut que si aquesta cinta vingués signada per un desconegut, la sensació de lleugera desil·lusió que ens envaeix seria molt menor, i estaríem destacant més els seus encerts (que els té) que les seves errades. Així que el més raonable serà esperar des d’ara mateix el seu segon lliurament, i llavors sí que tindrem elements més que suficients per opinar. El que personalment no m'agradaria seria descobrir que perdem un excepcional guionista a canvi d'un discret director. Mal negoci seria aquest, però donem temps al temps i esperem pacientment. L'únic segur és que tots els nostres dubtes seran resolts. I mentrestant, a esperar Biutiful, el nou film de González Iñárritu, i l'altra meitat de la resposta a l'endevinalla que tant ens ha apassionat als cinèfils en l'últim any.

Miguel A. Delgado_labutaca.net

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com