SLUMDOG MILLIONAIRE


Direcció_Danny Boyle País_Regne Unit Any_2008 Durada_120 min Gènere_drama romàntic Intèrprets_Dev Patel (Jamal Malik), Freida Pinto (Latika), Madhur Mittal (Salim), Anil Kapoor (Prem Kumar), Irrfan Khan (inspector de policia) Guió_Simon Beaufoy; basat en la novel·la Q & A de Vikas Swarup Producció_Christian Colson Música_A.R. Rahman Fotografia_Anthony Dod Mantle Estrena al Regne Unit_9/1/2009 Estrena a Espanya_13/2/2009

Edat_
+13

SINOPSI

Jamal Malik, un jove orfe que viu en una barriada pobra de Bombai, decideix presentar-se a la versió índia del concurs: "¿Qui vol ser milionari?". Davant la sorpresa de tots, Jamal respon correctament a totes i cadascuna de les preguntes. Com és possible que un noi com ell sigui capaç de conèixer totes les respostes? Quan Jamal està a punt de respondre l'última pregunta, la que el farà guanyar 20 milions de rupies, la policia el deté i se l’emporta per interrogar-lo. Jamal haurà d'explicar per què coneixia les respostes, havent de recórrer per a això a relatar diferents moments de la seva vida, que a més ajudaran a revelar la verdadera raó de la seva participació en el concurs.

labutaca.net

CRÍTICA

En acabar de veure aquest drama romàntic, em van assaltar dues reflexions gairebé automàtiques. La primera, relacionada amb el seu director, i la segona, amb l'estructura general del cinema mundial i el futur del setè art.

Quant a Boyle, [...] crec que s'ha trobat amb un cúmul de casualitats que afavoreixen la seva manera d'entendre la posada en escena. Així, la profusió de plans picats i contrapicats contribueixen molt bé a comunicar el caos i la desestabilització social i emocional que domina en les escenes índies; de la mateixa manera, el muntatge frenètic amb plans molt curts remet a la fugida cap endavant del personatge protagonista, Jamal (Dev Patel). La posada en escena, per tant, és majoritàriament coherent amb el contingut del film, el que es converteix en la seva primera virtut [...].

La segona reflexió té a veure amb quelcom que porto pensant des de fa bastant temps, i és el fet que m'estranya molt que el cinema de Bollywood no hagi rebentat ja les cartelleres d'Occident. Slumdog Millionaire no conté moltes de les característiques d'aquest tipus de cinema, però el seu final enllaça completament amb les seves intencions i deixa el mateix gust de boca. Segons la meva opinió, es tracta d'una manera d'entendre el setè art que, per la importància atorgada a l'experiència audiovisual, està cridat a formar part essencial del desenvolupament futur del cinema. El film que ens ocupa és, en aquest sentit, sens dubte, un precedent de la màxima importància.

Slumdog Millionaire es distancia de la majoria de les pel·lícules que s'han vist el 2009, de moment, perquè és un film enèrgic i vital. Partint d'una idea enginyosa i configurat per un valent mestissatge visual (televisió, cinema, videoclip…), ens proposa una superestructura que remet a la clàssica divisió entre el cinema que ens lliga a la realitat i el que ens permet deixar volar la imaginació. És, per això, una obra radicalment contemporània [...] i cridada, com ja ho ha fet, a connectar amb la societat en la qual neix.

El reflex de la realitat índia està, doncs, tamisat per la visió de Jamal, que està a punt de convertir-se en milionari; això fa plenament coherent que aquesta visió subjectiva barregi la duresa de les experiències viscudes en un país pobre i maltractat socialment amb una certa idealització visual que, d'altra banda, ens enfronta com a espectadors a una altra realitat, la de la nostra hipocresia occidental: fortament conscienciats amb la solidaritat, però àvids i encantats turistes de luxe.

I, a més, el film conté, en aquest àmbit, una idea d'envergadura més gran: la globalització i algunes de les seves conseqüències. A això ens remeten les imatges del call-center massificat on operadors mal pagats i treballant en condicions lamentables atenen trucades de clients del primer món (amb la idea de la deslocalització implícita); al mateix concepte ens acosta la semblança de les imatges del concurs “Vol ser milionari?”, gairebé exactes en les diferents versions de les televisions de tots els països i que interconnecten al món sencer; i, per descomptat, aquesta relació entre Bollywood i Hollywood, que adquireix encara major importància si pensem en les recents visites de productors nord-americans a l'Índia per adquirir franquícies de cinema autòcton.

La globalització és un dels punts forts del film pel que fa a la seva part de realitat. Quina idea sòlida ens trobem en relació amb la seva part d'imaginació, de somni? Una que la converteix potser en la primera pel·lícula post-Obama: que tot és possible. Poques setmanes després que un afroamericà arribés a la Casa Blanca, Danny Boyle presentava una pel·lícula en la qual un gos del carrer de l'Índia es convertia en milionari a través d'un concurs de televisió. Els cínics i pessimistes que pocs mesos abans de les eleccions als EUA afirmaven que era impossible el canvi coincidiran, probablement, amb els que ara defensen que l'argument de la pel·lícula és absurd. El film aposta per l'optimisme convertit en realisme [...].

Però encara hi ha un tema de Slumdog Millionaire que m'interessa moltíssim i que, en certa manera, engloba bona part de tot el que he dit fins aquí: la revaloració de la cultura popular. La trama de la pel·lícula està construïda en base a que Jamal recorda amb cada pregunta el moment i la raó per la qual va aprendre la resposta; des d'aquest punt de vista, el film proclama el valor de l'aprenentatge natural, d'allò que comprenem mentre vivim i, molt especialment, dels recursos que ens ajuden a superar les dificultats més grans. Això, de rebot, es converteix en un cop de puny a l'estómac per als qui defensen la cultura i l'educació acadèmiques i, per tant i molt directament, per als qui s'acosten al cinema des d'una perspectiva merament intel·lectual.

Per tot això, l'últim film de Boyle és una proposta suggestiva, emocionant i completament lligada al nostre món contemporani. Un film que és ja històric per l'èxit obtingut, però que anuncia ser-ho per més d'una raó. I que podria haver estat excel·lent, si hagués portat la majoria de les seves propostes a terrenys més radicals: per exemple, si hagués estat un musical de principi a fi. Llavors potser podríem estar parlant d'ella en altres termes.

Enrique Pérez Romero_miradas.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com