LA DUDA (DOUBT)



Títol original_Doubt Direcció_John Patrick Shanley País_EUA Any_2008 Durada_104 min Gènere_drama Intèrprets_Meryl Streep (germana Aloysius Beauvier), Philip Seymour Hoffman (pare Brendan Flynn), Amy Adams (germana James), Viola Davis (Sra. Miller), Alice Drummond (germana Verónica), Audrie Neenan (germana Raymond), Susan Blommaert (Sra. Carson), Carrie Preston (Christine Hurley), John Costelloe (Warren Hurley), Lloyd Clay Brown (Jimmy Hurley) Guió_John Patrick Shanley; basat en la seva obra Producció_Scott Rudin i Mark Roybal Música_Howard Shore Fotografia_Roger Deakins Estrena als EUA_12/12/2008 Estrena a Espanya_30/1/2009

Edat_+13

SINOPSI

Som al 1964, a l'església de San Nicolás, al Bronx. El pare Flynn, un brillant i carismàtic sacerdot, intenta desafiar les estrictes regles que la germana Aloysius Beauvier custodia des de fa anys amb mà de ferro. Ella és la directora del col·legi i creu cegament en el poder de la por i la disciplina. Els canvis polítics estan arribant a tots els estrats de la societat i l'escola acaba d'acceptar Donald Miller, el seu primer estudiant negre. Però la germana James fa saber a la germana Aloysius que el pare Flynn està prestant una atenció massa especial al noi. La germana Aloysius se sent obligada a emprendre una croada per descobrir la veritat i per expulsar Flynn del col·legi. Malgrat no tenir cap prova que confirmi la sospita, la germana Aloysius es veu abocada a una lluita de poder amb el pare Flynn.

labutaca.net

CRÍTICA

Una interessant i matisada pel·lícula ben construïda, sostinguda per actors que mantenen dols interpretatius amb els quals donen vida a uns éssers que viuen i lluiten en móns diferents, des de les idees preconcebudes o des de la mateixa vida. Al final, potser hem de dubtar si és bo escriure amb boli, si convé o no prendre sucre amb el cafè o si darrere de la sospita i la certesa no s’amaga una consciència presonera.

De la classe parisenca amb professor idealista i alumnes conflictius anem al 1964 per entrar en una escola del Bronx novaiorquès vinculada a una parròquia catòlica. Allà regeix una estricta i dura disciplina imposada per la seva directora, la germana Aloysius, tot i que el pare Flynn prefereix altres mètodes menys autoritaris i més acollidors. Amb tot, La duda (‘Doubt’) no tracta sobre cap sistema d'ensenyament, ni sobre religió […] o educació per a la ciutadania, ni tampoc sobre pederàstia o racisme, encara que el primer alumne negre que arriba al centre es converteixi en el detonant de la trama. El que més aviat interessa al seu director és transmetre a l'espectador una manera de conduir-se en la vida sense dogmatismes ni certeses absolutes, de manera que ningú s'habiliti com a jutge dels altres ni pretengui erigir-se en propietari de la veritat. La història de persecució implacable que la germana Aloysius emprèn contra el pare Flynn li serveix per parlar a l'home d'avui de tolerància i respecte, però també del dret a l'honor i a la bona fama, de bondat i amor a la veritat.

Amb una història senzilla però molt subtil i ben portada, John Patrick Shanley construeix una pel·lícula que fa pensar i convida al diàleg, si hom es fica al cap dels seus personatges. Amb una posada en escena que evidencia el seu origen teatral, els diàlegs resulten precisos i cada paraula s'acosta al “tema” de l'acusació amb pudor i la suficient ambigüitat, deixant que l'interlocutor —i l'espectador— sobreentengui, dedueixi i tregui les seves pròpies conclusions. D'aquesta manera es dosifica una informació i es van dibuixant uns perfils que porten a qui està assegut a la butaca a dubtar d'un o d'un altre, a suposar que “quelcom fa olor de podrit a Dinamarca”, i a compadir-se de qui pateix l'acusació injusta o de qui lluita contra si mateix. Estem davant una pel·lícula d'idees i actituds, però també de personatges construïts com arquetips, dibuixats ja des de les primeres escenes: una directora severa i molt segura de si mateixa, que porta el col·legi a cop de disciplina i amb rostre sever en el qual no es descobreix ni una mica de sentiment ni compassió; una jove monja que respira tanta bellesa i bondat com innocència i immaduresa, i un sacerdot ple d'humanitat i intel·ligència, però també de caritat i fortalesa per acollir el marginat o fustigar l'orgullós.

Amb aquest dibuix, sembla que Shanley vol oferir a la joventut —simbolitzada en la germana James— un nou temps sense fanatismes ni imposicions, i també de respecte per tot el que engrandeix la persona, des de la seva consciència o bons sentiments fins al dret al bon nom. En aquest sentit, la història queda rematada pels tres brillants sermons […] del sacerdot en un verdader eslàlom cap a un pla final que convida a la reflexió […] i obliga a qüestionar-se el fons dels uns i dels altres: inseguretat i necessitat de justificar una vida pobre amb històries fabricades al cap, remordiments per a una consciència que no pot superar els seus prejudicis “sense allunyar-se una mica de Déu”, altura moral i intel·lectual de qui discerneix l'essencial per a la felicitat, certeses a les quals només el cor pot arribar… Tot un ric i complex grapat de psicologies que miren de diferent manera la realitat exterior, quelcom que la càmera intenta de vegades captar amb dubtós èxit [...].

Idees i personatges que tenen la seva continuació en uns actors que brillen i aporten el matís que la història interior requereix. El quartet protagonista està nominat als Oscar, i sens dubte tots realitzen uns treballs molt matisats per donar vida interior a uns personatges complexos: Meryl Streep sempre és un valor segur, tot i que aquí el seu registre sigui monòton i hauria estat interessant dibuixar en el seu personatge alguna esquerda des del principi per la qual veure alguna cosa del seu passat; Philip Seymour Hoffman té personalitat i la cedeix al bon sacerdot, que rep la difamació amb dolor i indignació però també amb una distància i un silenci que obren un espai per al dubte. Però les sorpreses arriben amb les dues secundàries, ja que Amy Adams es mou amb lleugeresa i frescor en transmetre ingenuïtat pura i candidesa, i deixa parlar i conèixer el cor, i Viola Davis dóna un recital d'expressivitat en un breu però intens paper [...].

Julio Rodríguez Chico_labutaca.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: