CUANDO ELLA ME ENCONTRÓ



Títol original_Then she found me Direcció_Helen Hunt País_EUA Any_2007 Durada_100 min Gènere_comèdia dramàtica Intèrprets_Helen Hunt (April Epner), Bette Midler (Bernice Graves), Colin Firth (Frank Harte), Matthew Broderick (Ben), Ben Shenkman (Dr. Freddy), Lynn Cohen (Trudy Epner), John Benjamin Hickey (Alan), Salman Rushdie (Dr. Masani), Daisy Tahan (Ruby), Tommy Nelson (Jimmy Ray) Guió_Alice Arlen, Victor Levin i Helen Hunt; basat en la novel·la d’Elinor Lipman Producció_Pamela Koeffler, Katie Roumel, Christine Vachon, Connie Tavel i Helen Hunt Música_David Mansfield Fotografia_Peter Donahue Estrena als EUA_25/4/2008 Estrena a Espanya_9/1/2009

Edat_
+7

SINOPSI

Cuando ella me encontró narra la història de la mestra April Epner i el seu difícil camí cap a la realització personal. Després de la separació del seu marit i de la mort de la seva mare adoptiva, es posa en contacte amb ella la seva verdadera mare, Bernice, presentadora d'un programa d'entrevistes en una televisió local. Mentre Bernice s'esforça a convertir-se en la mare que no va ser capaç de ser, April es consola en els braços del pare d'un dels seus alumnes. Però no triga a descobrir que amb una mera revelació no n'hi ha prou per resoldre els misteris que planteja la vida.

labutaca.net

CRÍTICA

La intenció de Helen Hunt és lloable: intentar fer del seu debut un producte allunyat de tota convenció establerta per a la comèdia romàntica (quelcom que Paul Thomas Anderson va fer en altres termes però amb absoluta brillantor a Punch-drunk love (‘ Embriagado de amor’). Cuando ella me encontró parteix d'uns personatges que aborden la crisi dels 40, en especial April (Helen Hunt), que als seus 39 anys veu com el despertar del seu instint matern xoca de cara amb el sobtat abandonament del seu marit (Matthew Broderick) i l'aparició no menys sobtada de la seva mare biològica (Bette Midler). Al desbordament que pateix April es summa l'entrada en escena de Frank (Colin Firth), un recent divorciat amb el qual comença una dubitativa relació sentimental.

Helen Hunt proposa una comèdia amb aires dramàtics que intenta ser sincera en els seus diàlegs, les seves trobades i els seus distanciaments. Descarrega completament els seus personatges de qualsevol indici de glamur o encant i els converteix en adults desubicats, caminant cap a enlloc. No obstant això, aquest allunyament de les convencions del gènere acaba resultant contraproduent quan, amb el pas dels minuts, comprovem que ens trobem davant una cinta insípida, incapaç tant de provocar el riure com d'apel·lar a l'emoció de l'espectador. Així, trobem personatges dispersos, perduts en els seus rumbs vitals amb els quals, no obstant això, mai empatitzarem. Més aviat al contrari, ens costarà creure la trama concernent al retrobament amb una mare que menteix mecànicament i que, malgrat tot, acaba guanyant-se el cor de la seva abandonada filla.

La pretesa proximitat envers la realitat de l'espectador, doncs, no funciona en la predominant monotonia que governa la major part del metratge, ni tan sols superada en els lleus intents per elevar els diàlegs a unes mínimes cotes d'enginy. Malgrat el bon quefer d'una Hunt desenvolupant una dona esgotada i plena de dubtes, l'actriu no pot evitar que tant el seu personatge com els dels seus companys de repartiment acabin mitigant qualsevol interès que puguem sentir per ells. El problema no està en el ritme, sinó en la seva instal·lació en un to acusadament insuls en el seu entestament per fugir de qualsevol tòpic. I és que en aquesta ocasió, menys no és més, i la pel·lícula acaba passant sense pena ni glòria, sense verdader indici de reinvenció en qualsevol dels seus aspectes, i exempta de força o cap carisma.

Jordi Revert_labutaca.net

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com