BELLA



Direcció_Alejandro Monteverde País_EUA i Mèxic Any_2006 Durada_93 min Gènere_drama Intèrprets_Eduardo Verástegui (José), Tammy Blanchard (Nina), Manny Perez (Manny), Ali Landry (Celia), Angélica Aragón (mare), Jaime Tirelli (pare), Ramón Rodríguez (Eduardo), Lukas Behnken (Johannes) Guió_Alejandro Monteverde, Patrick Million i Leo Severino Producció_Sean Wolfington, Alejandro Monteverde, Eduardo Verástegui, Leo Severino i Denise Pinckley Música_Stephan Altman Fotografia_Andrew Catalogo Estrena als EUA_26/10/2007 Estrena a Espanya_7/11/2008

Edat_TP

SINOPSI

José és una estrella del futbol internacional que està a punt de signar un contracte multimilionari quan una sèrie d'esdeveniments porten la seva carrera cap a un final tràgic. Una bonica cambrera lluita per fer-se un forat a la ciutat de Nova York, quan descobreix quelcom de si mateixa per a què no està preparada. Tots dos es troben en un moment en què les seves vides han tocat fons... fins que un simple gest d'amabilitat els uneix i converteix el que podria ser un dia qualsevol en una experiència inoblidable.

labutaca.net

CRÍTICA

Amb un bon grapat de premis i l'acceptació del públic nord-americà que la va portar a encapçalar el rànquing de taquilla, Bella és un bonic poema d'amor a una dona i a la vida en general. La seva mirada és plena de llum i sentit positiu, i des de l'inici aposta sense embuts per la persona com l'únic important i per la humanitat en les relacions com a camí per aconseguir la felicitat buscada. Som davant d’una nova road movie de dos éssers amb un passat gens fàcil, que han lluitat per sobreviure a la desgràcia i que encara busquen el seu lloc en el món. En aquest sentit, Alejandro Monteverde té clar que ha d'estructurar la pel·lícula de manera precisa entre el temps present i el pretèrit, amagar la ferida dels seus protagonistes i dosificar la informació de la història. Encara que no es recolzi en el suspens ni en girs trampa de guió, juga hàbilment la basa del sentiment i alterna moments de molta emoció amb altres de to més dramàtic en el seu objectiu de guanyar-se l'espectador.

Bella no amaga les seves cartes i per això no dubta a recórrer a abundants primers plans de José i de Nina en la recerca del seu dolor profund i dels seus somnis trencats: la passió pel futbol o per l'amor esquiu i el temor davant la fragilitat de la vida són les notes d'aquesta parella cridada a lluitar en la soledat de la seva intimitat. En un i l’altre, els seus ulls reflecteixen tensió continguda i una pena llargament esmorteïda, però també l'espurna d'un alè de vida que encara no s'ha extingit. [...] José és un home sensible, bo i acollidor, que va tornar a néixer quan va abandonar el futbol professional –el soccer– per recloure's a la cuina del restaurant mexicà que el seu germà Manny té a Nova York. Des d'aleshores, viu en un silenci serè i pacífic, centrat a ajudar els seus amics i a reparar el dany causat. Nina és la jove cambrera que és acomiadada del restaurant, just quan s'assabenta que està embarassada. Entre tots dos neix un sentiment de sintonia i acompanyament que els empeny fins a la casa dels pares de José, a la riba d'un mar que es converteix en metàfora de la desitjada llibertat interior en contraposició a la cuina (encara que hi ha altres elements amb valor simbòlic en la cinta, com el cargol de mar, l’estel o la cassola).

Sens dubte, Monteverde vol fer un cinema que arribi a l'espectador i que el mogui a mirar les dificultats com una manera de créixer i també de creure en la família i en l'amor. Per això, incideix en la necessitat de guanyar en interioritat, comprendre i confiar en la persona per damunt del seu rendiment laboral o altres circumstàncies [...]. És també un cant a la vida i a la generositat com a forma de trobar la pau amb un mateix, amb unes belles imatges que obren i tanquen la cinta de manera circular, i on les ferides causades en privar una mare del seu fill [...] s'alcen com a leitmotiv de la història.

Recolzat en tan bons sentiments i intencions, la connexió entre la parella protagonista és clau perquè el missatge arribi al públic: en aquest sentit, hi ha química i complicitat entre Eduardo Verástegui i Tammy Blanchard (gran interpretació plena de frescor i expressivitat). Els ulls d'ell transmeten l'acollida i l’afecte necessaris, mentre que els d'ella destil·len la intensitat del dolor i la desesperació. El personatge de Nina té més força i personalitat, està dibuixat amb més plecs, energia i versemblança en les seves reaccions que el de José, potser excessivament idealitzat, tou i dolç. Arrossegada per aquesta voluntat exemplaritzant i un xic complaent, la pel·lícula s'excedeix una mica en el to sentimental i contemplatiu d'alguns moments, amb un José que adopta un cert posat davant la càmera que el mira i unes estampes tan belles i lluminoses [...] com artificioses; tant com la família mexicana que està a punt de fer derivar la cinta cap al melodrama televisiu. No obstant això, Monteverde equilibra amb bona mà l'excés romàntic amb una factura moderna des del muntatge dinàmic, els escombrats de càmera i la planificació intencionadament descuidada en escenes urbanes, o de cuina i de to més clàssic en els moments de contemplació. Al seu torn, el director sap aprofitar-se oportunament d'una partitura que irromp suau i delicada quan el drama demana oxigen, i a la qual no falten ritmes ranxers [...] o de salsa.

Existeixen, per això, moments intensament emotius en aquest drama romàntic, amb el clímax compartit de dues mares desconsolades, dues criatures indefenses i amb sengles situacions anàlogues en les quals la vida lluita per obrir-se pas, on trobar un suport es converteix en imprescindible. Una pel·lícula d'aquestes que conviden a creure en les persones i esperar molt de la vida, recomanable per a un públic ampli [...] i disposat a plorar i sentir fondament un drama humà que no necessita situacions forçades. Alguns excessos i convencionalisme narratiu la fan previsible en el seu terç final, però no impedeixen parlar d'una cinta lluminosa i de ric colorit, optimista i pletòrica d'humanitat.

Julio Rodríguez Chico_labutaca.net

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com