MI NOMBRE ES HARVEY MILK



Títol original_Milk Direcció_Gus Van Sant País_EUA Any_2008 Durada_128 min Gènere_biopic, drama Intèrprets_Sean Penn (Harvey Milk), James Franco (Scott Smith), Emile Hirsch (Cleve Jones), Josh Brolin (Dan White), Diego Luna (Jack Lira), Alison Pill (Anne Kronenberg), Victor Garber (alcalde Moscone), Denis O'Hare (John Briggs), Joseph Cross (Dick Pabich), Stephen Spinella (Rick Stokes) Guió_Dustin Lance Black Producció_Dan Jinks i Bruce Cohen Música_Danny Elfman Fotografia_Harris Savides Estrena als EUA_5/12/2008 Estrena a Espanya_9/1/2009

Edat_+13

 

SINOPSI

Cansat de fugir de si mateix, Harvey Milk deixa una feina d’executiu a Wall Street per sortir de l'armari i mudar-se al barri Castro, de San Francisco, amb el seu company Scott Smith. Obre una botiga de càmeres que no triga a convertir-se en el punt de trobada del barri, els veïns del qual no tenen cap altre lloc per reunir-se en una època particularment rígida. Harvey s'adona que no són pocs i comença a parlar per ells. S'enfronta a empresaris, sindicats i polítics intolerants. Les seves victòries són cada cop més grans. La seva valentia –rep amenaces constants– inspira d’altres a seguir els seus passos. En la seva vida privada, comença una destructiva aventura amb Jack Lira, un jove que s'agafa a ell per sobreviure. La comunitat homosexual, que se sent unida i més forta, l’elegeix per a un càrrec públic i es converteix en el primer polític obertament gai elegit al país. El seu missatge de llibertat i esperança li crea molts enemics, i haurà d’enfrontar-se a Donen White, un altre regidor recentment elegit a l'ajuntament de la ciutat. Harvey Milk va ser assassinat el 1978. Però fins i tot després de la seva mort, la veu de Harvey parla de la valentia d'una generació que va obrir una nova època de tolerància i entesa.

labutaca.net

CRÍTICA

Gus Van Sant és un cineasta esmunyedís i promiscu en la diversitat de les seves propostes […]. La seva tasca com a autor audiovisual es resisteix a la catalogació i els seus interessos creatius el porten a alternar la seva filmografia com a director, guionista, productor i fins i tot muntador, amb altres col·laboracions per a llargmetratges col·lectius i videoclips. Mi nombre es Harvey Milk és, des d'aquesta perspectiva, un film que sembla condensar el que té de millor el realitzador de Kentucky […].

Encara que sembli embotellada en un tradicional format de biopic hollywoodià i no amagui les seves clares intencions de trenar una hagiografia del seu protagonista, la història de Harvey Milk […] dóna lloc a una excel·lent pel·lícula que il·lustra el que hauria de ser el cinema contemporani […].

D'una banda, el film s'erigeix sobre el seu impecable treball de reconstrucció històrica […], per recolzar-se també en els ritmes del gènere documental a l'hora de condensar narrativament els vuit anys de temps que revisita. Així, l'espinada del guió recorre la lluita i ascensió política i social de Milk, des que va arribar al barri Castro de San Francisco el 1972, fins al seu assassinat el 1978, sense solució de continuïtat clara entre l'ús de fragments reals i la recreació dramàtica d’aquests; el portentós treball de fotografia de Harris Savides aconsegueix, literalment, una immersió en l'època sense que notem en absolut que som davant un film retro.

La sòlida història tramada per un compromès Dustin Lance Black, resultat de la selecció d'innombrables testimonis dels protagonistes reals, pot interpretar-se com un al·legat contra els conservadors més radicals que s'oposen […] a atorgar als homosexuals els drets propis de qualsevol altre ciutadà, a més d'un bell testimoni sobre l'esperança com a principal arma de lluita contra el rebuig que genera l'orientació sexual entre persones del mateix gènere.

Termes banalitzats en els nostres dies com “orgull gai” o “sortir de l'armari” troben en el film un aixopluc mític, una epopeia amb la qual legitimar els homosexuals com a grup, per atorgar-los un cert poder de decisió en la societat actual. […]

Centrat a explicar la grandesa de la democràcia nord-americana —malgrat les seves reiterades derrotes, les minories unides aconsegueixen, finalment, que Milk faci realitat el seu somni de convertir-se en supervisor de la seva ciutat— i les ombres de la seva política —els crèdits finals donen compte de l'escassa condemna que Dan White, el botxí i rival polític de Milk, va complir pel seu assassinat—, el film resol de manera lleugera però brillant el que fa referència a la vida personal de Harvey, presentant-lo com algú cridat a sacrificar la seva relació de parella per la causa col·lectiva.

Si Van Sant fa un gran treball de direcció, utilitzant una varietat d'estratègies de planificació i muntatge que demostren el seu preciós coneixement narratiu del cinema, Sean Penn dóna brillantor al tema. Des que apareix per primera vegada en pantalla […] es fa mereixedor de l'aplaudiment incontestable. Camaleònic i contingut, el californià es fica en l'ànima de l'activista imitant les seves aparicions públiques amb impressionant mimetisme, reescriu com el gran actor que és els moments més dramàtics de la seva vida, i imprimeix als seus discursos públics un to de força i versemblança que obliga al visionat del film en la seva versió original. I tot això, sense caure en fàcils clixés ni ànsies de fama.

El nodrit grup de secundaris que l’envolta també treballa a favor de la pel·lícula […]. Tots ells funcionen com una unitat orgànica —la comunitat gai— que pren els carrers per proclamar els seus drets o, com succeeix en l'enunciat final, plorar la mort de la seva única veu autoritzada. Però la pel·lícula, lluny de limitar-se a l'esmentada comunitat com el seu públic potencial, tracta el seu material des de la convicció que els seus espectadors són molts més, i es proposa fer bon cinema abans que una pel·lícula amable únicament amb la mirada homosexual.

Difícil exercici, sens dubte, el que practica Mi nombre es Harvey Milk, un film molt estimable més enllà de les seves oportunes reivindicacions històriques, que demostra les immenses possibilitats del biopic com a format per cuinar el que té de millor el cinema dels nostres dies: el seu classicisme i la seva invitació a la identificació emocional del protagonista, conviuen amb la seva frescor formal, la seva aposta per una certa deconstrucció narrativa i la seva osmosi entre la ficció i la realitat. Tota una lliçó de modernitat sense renunciar a explicar una història amb emoció.

Pedro Sangro Colón_cineparaleer.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com