SINOPSI

Amb nou anys, el petit Temudgin es va veure forçat a l'exili i l'esclavitud com a conseqüència de l'assassinat del seu pare. Emperò, les penúries de la seva infància no van fer sinó preparar-lo per al seu destí: conquistar la major part d'Àsia sota el nom de Genghis Khan.

labutaca.net

CRÍTICA

Genghis Khan ja té el seu propi retrat en forma de cel·luloide. Sens dubte, el conquistador mongol és una de les figures més espectaculars de la Història, una d'aquestes biografies que donava joc a crear una de les grans èpiques en les que el cinema de tant en tant es prodiga. Mongol és un biopic que recull la vida de Temudgin (Tadanobu Asano) des de la seva infància, en la que escull a la que serà la seva dona i fidel consellera Borte, fins a la seva proclamació com a Khan dels mongols després de vèncer al seu germà de sang, Jamukha. I, certament, la cinta de Serguei Bodrov desplega per a explicar-nos-ho tota la grandesa de la qual el cinema és capaç quan es posa al servei de la Història.

Ens trobem davant d’una producció d'una factura irreprotxable, insultant en la seva demostració de poder del mitjà cinematogràfic. Només la batalla que culmina la pel·lícula, aquella entre les tropes de Temudgin i les del seu enemic, molt superiors en número, és motiu suficient per assistir a un film de proporcions immenses. En ella, sentim tot el fragor de la lluita entre les tropes a través d'un muntatge impecable, que mai defuig la clarividència i opta pel ralentí en aquells moments on l'acció que contemplem ho necessita. En definitiva, es tracta d'una de les batalles millor filmades en el cinema recent, per espectacular i per ben plantejada, una extraordinària escena que transmet amb eficàcia el violent xoc que enfronta a dos bàndols d'un mateix poble en el clímax d'una cinta que, fins aleshores, ha tingut els seus propis tràngols pel camí.

Perquè per descomptat, la proposta de Bodrov no escapa a la personal visió del seu autor ni ho pretén. De les vivències del Khan que aquí són narrades, sentirem indubtable interès per bona part d'elles, però també trobarem a faltar altres omeses amb toscos salts en el temps. Així, les escenes destinades a mostrar-nos el codi de valors i tradicions de la Mongòlia del segle XII (en la que, per exemple, els nens havien d'elegir a les seves dones als 9 anys), es revela especialment interessant. Bodrov troba ràpidament en elles el difícil pols a l'obra que està aixecant, recolzat en una càmera que registra alguns dels paratges més bells i aïllats del planeta. El cineasta troba el ritme idoni sense renunciar a la descripció, cosa que el proclama vencedor en el primer camp de batalla d'aquesta complexíssima superproducció. Els fronts en els quals flaqueja Mongol són altres: el relat perd força quan permet que els seus desvaris místics irrompin en excés en la narració, i peca de l'absència de passatges que entrin en detalls respecte al procés que va convertir Tamudgin en un tremebund guerrer, o el de la recuperació d'un exèrcit de fidels que el portaria directe a la victòria final. Per contra, desenvolupa convincent els episodis relatius a la infància i a la seva vida personal, marcada per Borte, la seva aguerrida i incondicional dona que atorga al principal personatge femení un pes específic d'agrair en la història.

Malgrat l'envergadura de la producció que tenim davant nostre, Mongol no ens reserva cap moment verdaderament memorable, però sí la sensació final que a punt vam estar d'assistir a un cinema majúscul, encara que aquest es va quedar pel camí. Amb tot, no és gens menyspreable un producte que es mou entre la història i la llegenda, entre el retrat i l'exaltació d'un personatge que, pel seu enclavament i coordenades històriques, ho té tot per invocar la fascinació del públic.