SINOPSI

Ambientada a l'Austràlia del nord, en un període anterior a la Segona Guerra Mundial, Australia ens presenta una aristòcrata anglesa que hereta un enorme ranxo. Però quan un grup de barons anglesos intenten apoderar-se de les seves terres, la dona decidirà unir les seves forces amb un jove perquè l'ajudi a transportar el seu bestiar al llarg del territori australià més perillós, arribant fins a Darwin, un indret que està sent atacat per les forces japoneses.

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

Un relat èpic de transformació, amor i aventura, Australia es desenvolupa al continent que el director Baz Luhrmann veu com l'última gran frontera del món. “Per a la resta del món, Austràlia és el més enllà del més enllà”, assegura. “Hi ha una excel·lent frase al començament de Memorias de África, quan Karen Blixen descobreix que el seu marit la traeix i diu: ‘He d'allunyar-me, me n'aniré a qualsevol lloc. Àfrica, Austràlia… bé, potser a Austràlia no.'” Luhrmann va créixer en una petita localitat fustaire del nord de Nova Gal·les del Sud, on la seva família regentava una granja, la benzinera local i, durant un breu període, el cinema. “Les pel·lícules musicals van ser un gran amor de la meva infantesa, però també era un incondicional de les epopeies històriques”, assegura. “Les epopeies eren el tipus de pel·lícules de les quals un sentia parlar durant setmanes abans que arribessin efectivament a projectar-se, i cada persona de la ciutat anava a veure-les. És fàcil imaginar la impressió causada en un noiet de l'Austràlia rural per pel·lícules com Lawrence de Arabia i Ben-Hur –grans i romàntiques aventures ambientades en llocs llunyans i exòtics on el paisatge agegantava les odissees emocionals interiors dels personatges.” Especialment atraient per a Luhrmann era la idea de crear una pel·lícula èpica ambientada en la seva pàtria que, de la mateixa manera que els clàssics que tant el van influir en la seva infància, tingués un ampli atractiu per a gent de totes les generacions i del món sencer. “En veure aquesta classe de pel·lícules, des de Lo que el viento se llevó i Ben-Hur fins a Lawrence de Arabia i Titanic, el públic es trobava en comunió amb una gran experiència cinematogràfica”, comenta. “Jo volia crear una obra fílmica que fos incloent de manera semblant, perquè crec apassionadament que les nostres vides han de ser més incloents. Unir les persones aporta consol al cor i a l'ànima d'aquest món impredictible.” Continuant la tradició de pel·lícules com Casablanca, Titanic i Oklahoma, l'Australia de Luhrmann és una metàfora de les sensacions de misteri, idil·li i excitació provocades per un indret llunyà i exòtic on les persones poden transformar les seves vides, on els seus esperits poden renéixer i on l'amor ho venç tot.

“Aquesta és la pel·lícula que volia fer des que era nena”, diu Nicole Kidman. “Jo vaig créixer veient actrius australianes, com Judy Davis a My Brilliant Career i Angela Punch McGregor a We of the Never Never, interpretar personatges meravellosos en relats ambientats al nostre país, i somiava rodar una pel·lícula aquí que tingués la passió i la importància d'aquestes altres.”

“És una oportunitat única en la vida”, assegura Jackman. “Feia vuit anys que no rodava una pel·lícula australiana, així que tornar i participar en una producció d'aquesta magnitud, escala i ambició –parlant amb el meu propi accent!– era un somni fet realitat. Un paper de somni, de la mateixa manera que la pel·lícula, el repartiment i el director.”

Jackman, que coneix Kidman des de fa molts anys (està casat amb una bona amiga de l'actriu), va quedar impressionat des del principi per la passió que la seva col·lega posava en el projecte i per la seva confiança en Luhrmann. “Nicole era a casa meva assistint a una festa amb motiu de la Super Bowl”, recorda. “Baz acabava de trucar-me per explicar-me el projecte i jo vaig preguntar a Nicole si ella havia llegit aquest guió. Va dir que no. Jo vaig dir: ‘Va! Baz m’ha dit que hi intervindràs'. Ella va replicar: ‘És cert'. I jo: ‘Però si ni tan sols has llegit el guió!' ‘No cal llegir-lo', va respondre ella, ‘només cal fer-ho. Serà quelcom sorprenent. No tindràs una feina millor en la teva vida'.”

“Si Baz em demanés que digués una frase sobre alguna cosa, jo diria ‘sí'”, assegura Kidman. “Crec en ell. Crec en el seu talent. Crec en el seu compromís d'afegir bellesa al món i en la seva recerca de l'excel·lència. És un privilegi treballar amb algú amb qui et sents completament segura, algú que és audaç i innovador i gens acomodatici. No mentiré dient que resulta fàcil, perquè no ho és. És veritablement dur. Però quan es roda un gran argument, a la força es passen privacions. Ho vam comprendre des del principi i estic encantada d'haver-me ficat en aquest embolic.” [...]