SINOPSI

La ciutat d’Ember es va construir sota la terra perquè servís de refugi a la humanitat. Durant molt de temps, els seus habitants han viscut bé, sense problemes de subministrament i a la claror artificial dels fanals. Però ara que l’electricitat comença a fallar i el menjar ja no és tan fàcil d’aconseguir, salta l’alarma. Com es pot resoldre la situació? Hi ha manera de sortir d’Ember? Una nena missatgera i el seu amic Doon seran els primers a trobar resposta a aquests interrogants. Basada en la novel·la del mateix títol, City of Ember submergirà petits i grans en un mar d’aventures trepidants.

NOTES DE PRODUCCIÓ

Jeanne Duprau va escriure La ciutat de la foscor, la seva primera novel·la de ficció, als anys vuitanta i, segons la seva autora, la idea per a la novel·la va sorgir de sobte. “Jo vaig créixer en la dècada dels anys cinquanta i recordo molt bé l'amenaça i la por d'una guerra nuclear. Tothom deia que podia succeir. La gent es construïa refugis nuclears. Això em va marcar enormement." A partir d'aquí, va començar a preguntar-se què passaria si societats senceres haguessin de refugiar-se en un altre indret. Així va néixer Ember, una ciutat construïda per protegir la raça humana d'una terrible amenaça. Només llegir el manuscrit, el director Gil Kenan va saber que el personatge principal al qual hauria de donar vida –la seva estrella– seria la mateixa ciutat d’Ember. “La ciutat és un personatge de la història, amb un cor viu i un centre neuràlgic. Ember ha estat construïda perquè la humanitat pugui viure durant temps difícils i el misteri principal de la nostra història, el misteri que uneix tots els nostres personatges, és el secret de la ciutat i de la seva salvació“, diu Kenan. “Tots tenim un vincle emocional amb el lloc on vivim i City of Ember. A la recerca de la llum explora les complexes i emotives relacions entre els ciutadans d’Ember i entre els ciutadans i la seva ciutat." Instigat pel repte de plasmar tot això en la gran pantalla, el director va acceptar el projecte. Kenan va acabar els seus estudis a la facultat de cinema d’UCLA amb una brillant tesi cinematogràfica, The Lark, i un agent de Hollywood li va aconseguir una entrevista a la Playtone de Tom Hanks i Gary Goetzman. Goetzman recorda que “havia realitzat una pel·lícula fantàstica a la facultat de cinema d’UCLA, li vam parlar d’Ember i va semblar tenir molt bones idees sobre el material". En aquesta reunió, Kenan va descriure la classe de pel·lícula que volia fer. “Jo veia la història ambientada en un entorn controlat, una espècie de film d'acció i aventures”, explica. “Immediatament, la gent de Playtone em va prestar La ciutat de la foscor. Me’l vaig llegir en una nit i l'endemà vaig trucar per dir que volia fer la pel·lícula. Tres dies després tornava a Playtone per dir-los com podíem fer-la." Hanks coincideix dient que “quan vaig llegir el llibre vaig pensar: ‘Vaja, és una història bastant íntima i bonica i mai he vist ni llegit res semblant. Sempre vaig buscant quelcom que faci saltar l'alarma, una història excepcional amb personatges excepcionals en circumstàncies excepcionals.’ I aquesta ho era en quantitat”.

Playtone va comprar els drets del llibre i va demanar a Caroline Thompson que escrivís el guió. El primer guió cinematogràfic produït de Thompson va ser el màgic i premiat Eduardo Manostijeras. Des d'aleshores ha dirigit la seva pròpia feina cinematogràfica. "Sempre he admirat el treball de Caroline i sabia que seria capaç de treure la humanitat dels personatges”, comenta Kenan. “Segons la meva opinió, la pel·lícula havia de seguir un camí paral·lel però separat de la novel·la.” A Hanks i a Playtone els va encantar el guió. “Caroline havia escrit en poquíssim temps el guió perfecte. La qual cosa no succeeix gaire sovint. A la productora tothom pensava que ens havia tocat la loteria.”

Mentrestant, Kenan va rebre l'encàrrec de Robert Zemeckis i Steven Spielberg de dirigir Monster House. Va trigar tres anys a estrenar-se i gràcies a ella, Kenan va ser proposat a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Dibuixos Animats de l'Any el 2006. Durant la producció de Monster House, Playtone no va abandonar el projecte de City of Ember. A la recerca de la llum. “El director i la producció estaven llestos l'estiu de 2007”, diu Hanks. “Buscàvem algú que estigués boig pel material. I Gil ho estava. I a més té el talent. Va ser una sort tremenda trobar-lo. Ho porta a la sang.” Acaba de col·locar-se la pedra angular d’A la recerca de la llum. [...]