SINOPSI

La famosa científica Helen Benson es troba cara a cara amb un extraterrestre anomenat Klaatu que ha viatjat per l'univers per advertir la humanitat sobre una imminent crisi global. Quan forces que estan més enllà del control de Helen tracten l'extraterrestre com un ésser hostil i es neguen a la seva petició de dirigir-se als líders mundials, ella i el seu fillastre Jacob descobreixen les ramificacions letals que hi ha en l'afirmació de Klaatu que és un "amic de la terra". Ara Helen ha de trobar la manera de convèncer l'entitat que ha estat enviada per destruir-nos que la humanitat és digna de ser salvada, encara que pot ser que sigui massa tard. El procés ha començat.

labutaca.net

NOTES DE PRODUCCIÓ

La humanitat sempre ha estat fascinada amb la possibilitat que hi hagi vida més enllà de la Terra. La literatura i el cinema de ciència-ficció han servit no només per entretenir sinó també per enfrontar-se a les preguntes, esperances i pors que tenim sobre la vida extraterrestre. Totes aquestes especulacions han captivat la nostra imaginació col·lectiva i han inspirat el desenvolupament de noves tecnologies per explorar els llunyans confins de l'univers i la possibilitat molt real que no estiguem sols. Una de les pel·lícules més originals i innovadores del gènere és el clàssic de ciència-ficció de 1951 Ultimátum a la Tierra, una pel·lícula que verdaderament va trencar motllos i que ha influenciat generacions d'entusiastes, autors i realitzadors de la ciència-ficció. Dirigida pel llegendari realitzador Robert Wise, la pel·lícula narra la història d'un extraterrestre d'aspecte humà i benvolent anomenat Klaatu, que aterra amb la seva nau espacial a Washington D.C. amb l'objectiu de reunir-se amb els líders de la Terra per advertir-los que la violència que comet l'home contra l'home amenaça de veritat la supervivència d'altres civilitzacions de l'univers. Amb l'ajuda de Gort, el seu guardaespatlles robot gegant, Klaatu eludeix les autoritats que intenten capturar-lo i se submergeix ell mateix en la cultura humana per comprendre millor l'espècie que sembla estar entestada en el conflicte i la destrucció. Fa amistat amb una viuda i el seu fill, i a través del prisma d'aquesta amistat aprèn molt sobre la humanitat, i en últim terme desafia la humanitat a convertir-se en la millor versió de si mateixa. La pel·lícula va ser revolucionària, no només per la seva, llavors, avançada concepció dels extraterrestres, naus espacials i robots, sinó també per la seva audaç variació d'una al·legoria familiar en l'escalada de tensió que es va produir en la primera etapa de l'era de la Guerra Freda. “Tot el cànon de la ciència-ficció de l'Amèrica dels anys cinquanta es va construir de manera que reforcés les pors d'occident al bloc oriental”, destaca el productor Edwin Stoff. “L’’altre’, a qui calia témer, sempre era una metàfora del comunisme. El fet notable sobre Ultimátum a la Tierra era que feia recaure la responsabilitat sobre tothom per igual. L’’altre’, a qui cal témer, som tots nosaltres; la naturalesa de l'home i la terrible violència de la qual és capaç la humanitat.”

Un altre aspecte de la pel·lícula que la destaca de les altres, és la perspectiva des de la qual es desplega. “Una de les coses verdaderament úniques de l'argument és que s’explica des del punt de vista de l'extraterrestre”, observa Stoff. “Hem vist quantitat de pel·lícules sobre extraterrestres, però rarament ens veiem nosaltres mateixos com a extraterrestres.”

La idea de tornar a realitzar Ultimátum a la Tierra se li va ocórrer en primer lloc a Stoff, que ha portat la carrera de Reeves durant més de vint anys, en la concepció del seu èxit de taquilla de 1994, Speed. Durant una reunió als estudis de la Twentieth Century Fox, Stoff va veure un pòster de la clàssica pel·lícula a la paret. “Jo vaig dir, ‘oblideu-vos del projecte pel qual he vingut a parlar amb vosaltres. El que hem de fer és desenvolupar Ultimátum a la Tierra amb Keanu en el paper de Klaatu'”, recorda ara. “Semblava una gran idea, però per una raó o una altra, no es va concretar. Després, per coses del destí, va aparèixer un esborrany a la meva porta dotze anys més tard.”

Segons la nova concepció del guionista Daniel Scarpa i del director Scott Derrickson, la premissa de la versió de 2008 d’Ultimátum a la Tierra està arrelada no en la violència de l'home contra l'home, sinó en la destrucció per part de la humanitat del medi ambient. “Sóc un terrible aficionat de la pel·lícula original”, afirma Derrickson. “Va resultar tan interessant i original i avançada per a la seva època, en els efectes visuals, en la manera com tractava les tensions de la Guerra Freda d'aquells temps, en la idea de veure la humanitat des de la perspectiva d'un estrany. Veritablement és una gran pel·lícula, però la majoria dels espectadors moderns no l'han vist. Crec que la gent mereix conèixer aquesta història, i aquesta ha estat una oportunitat fantàstica per tornar a explicar-la d'una manera que tracti les qüestions i conflictes que ens afecten en aquest moment.” [...]