SINOPSI

Ferguson, un escocès aventurer que escriu guies turístiques, visita el nord d'Espanya per completar la seva última publicació. L'autocaravana que condueix el deixa encallat no precisament a la vora d'una bonica platja sinó sota les xemeneies d'una central tèrmica. Es veu obligat a romandre allà, i descobreix un nou món, un “lloc impossible” on iniciarà una peculiar amistat amb Federico, un home de camp que creu que el compromís de Kyoto tancarà la tèrmica que contamina la vall. A poc a poc, Ferguson es veurà immers en el compromís de fer costat a Federico en la seva lluita contra la central tèrmica.

labutaca.net

NOTES DEL DIRECTOR

L'origen del projecte

Hi ha persones capaces de viure en llocs impossibles. A Cenizas del cielo, la història transcorre en una vall verda i frondosa, coronada per una gegantina xemeneia: la tèrmica.

Cenizas del cielo neix després de prestar atenció a aquests llocs “impossibles”, alterats per l'anomenat “progrés”, traduïts en aquest cas en una immensa mola de formigó com és la central tèrmica que presideix la vall del Negrón.

El punt de partida de Cenizas del cielo va ser una carta escrita a la secció de cartes al director d’un diari. La redactava un pobletà que advertia sobre la mort de la vall on ell vivia.

En realitat, va ser l'ESPACIO el que em va empènyer al desenvolupament d'aquesta història amb els seus personatges, i no al revés.

El to de la pel·lícula

En aquesta història, més que realisme, el que he pretès és alternar naturalisme amb dosis d'humor i surrealisme. Aquí, la realitat es serveix de la ficció per convertir en utòpics alguns moments. En un entorn tan poc comú com en el que es desenvolupa la pel·lícula, es busca un ideal de normalitat.

El que és denúncia i realitat, aquí he tractat de convertir-ho en emocions, humor i exageració. Exemples evidents els tenim en: la caiguda de les cendres com si fossin neu, la reinvenció de la guia turística, convertir un prat en un petit verger… Són situacions que, en subratllar-les, pretenen portar-nos més enllà del que l'espectador està veient en imatges. [...]

La central tèrmica

És l'altra protagonista. La que intimida, i alhora protegeix. Des del primer moment vaig tenir clar que desenvoluparia un paper important.

Aquesta mola de formigó està en guàrdia, preparada per al combat. De vegades, fa la impressió de tenir vida pròpia en respondre a les “agressions humanes”.

És un personatge que crea dependència i rebuig en els personatges. La tèrmica parla, però també actua. Per exemple, l'apagada, les cendres que expulsa, les vibracions, les petites explosions; tot això pot ser una resposta a Federico….

Les millors intencions

En principi, em vaig plantejar una pel·lícula directament reivindicativa. Amb el treball de guió, em vaig adonar que preferia no evidenciar. Per què ser tan explícits?

Partint de la base que el “progrés” també danya l'home, he intentat convertir allò denunciable en quelcom quotidià, irònic, còmic i fins i tot poètic. Fins i tot, he plantejat algunes situacions en les quals el “progrés” també pot anar de la mà de l'home.

Per tant, aquesta pel·lícula no cal enquadrar-la dins de la temàtica social, encara que la tracta. Abans que res és una història de personatges i contradiccions, en permanent lluita, dependència i adaptació amb el “progrés”.

Es desenvolupa en un entorn localista, i no obstant això pretenc que tingui una lectura universal, en un moment d'especial rellevància i actualitat que seguirà regnant, com és el medi ambient, i les possibles lectures que té el concepte de “progrés”.

Cenizas del cielo parla sobre l'amor a la terra i la incapacitat de l'home de vèncer el progrés… [...]

cenizasdelcielo.com