CineBaix - RETORNO A BRIDESHEAD

NOTES DE PRODUCCIÓ

Evelyn Waugh va escriure Retorno a Brideshead en només quatre mesos durant una baixa de l'exèrcit a finals de la II Guerra Mundial el 1944. El llibre, acabat just quan els aliats van desembarcar a Normandia el 1945, va obtenir un reconeixement generalitzat i no va estar exempt de polèmica. Waugh la va considerar la seva obra magna, sobre el declivi de l'aristocràcia catòlica anglesa. Creia que la guerra, un període d'incertesa però també de canvi, facilitaria l'ascensió de l'home corrent i el fi de l'aristocràcia, i amb això, una era rica i gloriosa. Retorno a Brideshead és una novel·la èpica ambientada en diversos continents al llarg de tres dècades, entre els anys 20 i 40. La seva temàtica, en paraules de l'autor, és “la influència de la gràcia divina en un grup de personatges diversos però íntimament relacionats”. La novel·la inclou alguns detalls autobiogràfics: Waugh es va convertir al catolicisme el 1930 i també va animar un amic que s’hi convertís en el seu llit de mort. Va gaudir de la vida d'estudiant a Oxford, bevent massa i relacionant-se amb gent de col·legis universitaris més prestigiosos que el seu (Hertford), alhora que va mantenir almenys una relació homosexual. Entre els seus coetanis d'Oxford hi havia Graham Greene, Anthony Powell i John Betjeman. Waugh va escriure Retorno a Brideshead durant un celebrat període de la literatura anglesa en el qual es van publicar New Bats in the Old Belfries de Betjeman, Rebel·lió a la granja de George Orwell i Muerte y entradas de Dylan Thomas. Retorno a Brideshead és possiblement la novel·la més coneguda de les tretze que va escriure i està considerada un clàssic de la literatura del segle XX. Figura a la llista de la revista Times de les cent millors novel·les. Quan els productors d’Ecosse Films van considerar fer un guió sobre la novel·la, es van sorprendre en comprovar que mai havia estat adaptada al cinema. “Havíem fet una llista de novel·les clàssiques que mai s'havien adaptat i entre elles hi havia Retorno a Brideshead,” diu Robert Bernstein, productor d’Ecosse Films. “Em va sorprendre assabentar-me que els drets estaven disponibles i de seguida ens vam posar a treballar.”

L'MGM havia ofert al mateix Waugh adaptar-la en la dècada dels 50, però no li havia agradat el guió. El productor Kevin Loader comenta: “Crec que pretenien eliminar les referències religioses, i tot l'assumpte que Julia tingués una aventura era molt espinós per a Hollywood en aquella època.” Des d'aleshores, els hereus de Waugh van rebre diverses ofertes per comprar-ne els drets cinematogràfics, però les van rebutjar. “Els seus hereus van ser molt proteccionistes”, afirma Kevin. “Van veure una primera versió del guió i van dir que no volien que els passatges religiosos de la novel·la es passessin per alt, però pel que fa a la resta ens van donar molt suport.”

Robert Bernstein i Douglas Rae, d’Ecosse Films, van encarregar el guió al premiat guionista de televisió Andrew Davies (Orgullo y prejuicio), i després van recórrer a l'aclamat Jeremy Brock (El último rei de Escocia; Su majestad, Mrs. Brown) per prendre el relleu. “Cada guionista aporta quelcom al projecte i em va semblar que Jeremy, amb el qual ja havia treballat en dues altres pel·lícules (Charlotte Gray i Su majestad, Mrs. Brown), era la persona adequada per portar-lo al nivell següent”, diu Bernstein.

Al principi Jeremy Brock tenia dubtes sobre què podia aportar al guió i volia tornar al material original. Després de rellegir el llibre, estava entusiasmat. “Vaig pensar que era un dels millors llibres de la literatura anglesa i un dels grans reptes als quals m'enfrontava com a guionista no era només condensar la història en el temps que dura una pel·lícula, sinó trobar un equivalent a la prosa poètica que abunda en aquest llibre. És una prosa molt bonica i és el que dóna al llibre la seva personalitat, així que necessitàvem trobar un equivalent en la pel·lícula.”

La complexitat i l'abast de la història també van atreure Jeremy Brock, però per poder condensar una història tan extensa en una pel·lícula, necessitava trobar un fil conductor. “És una història d'amor, però una història d'amor complexa, madura i subtil sobre la recerca de la bellesa i sobre la fe, la passió i el sentiment de culpa. La seva essència és la singular història d'amor entre Charles, l'estrany, i dos joves plens de vida –guapos i meravellosos, però també torturats, Julia i Sebastian– dels quals s'enamora. És el que té d'original la història. El difícil és fer que la resta de la narrativa giri entorn d'aquesta història d'amor”, afegeix Jeremy. [...]

labutaca.net