WALL·E (BATALLÓ DE NETEJA)

Títol original_WALL·E Direcció_Andrew Stanton País_EUA Any_2008 Durada_98 min Gènere_animació, comèdia, ciència-ficció Guió_Andrew Stanton i Jim Reardon; basat en un argument d’Andrew Stanton i Pete Docter Producció_Jim Morris Música_Thomas Newman
Estrena als EUA_
27/6/2008 Estrena a Espanya_6/8/2008


Edat_
TP

SINOPSI

Què passaria si la humanitat hagués d'abandonar la Terra i algú s'oblidés d'apagar l'últim robot? Després de set-cents solitaris anys fent allò per al quals va ser construït, és a dir, netejar el planeta, WALL•E descobreix una nova missió en la seva vida (a més de recol·lectar coses inservibles) quan es troba amb un lluent robot explorador anomenat EVA.

labutaca.net

CRÍTICA

Durant l'ascendent trajectòria que Pixar Animations va emprendre fa més d'una dècada en l'animació tridimensional generada per ordinador, hem pogut dilucidar, pel·lícula rere pel·lícula, alguns dels ressorts d'aquesta engreixadíssima màquina creativa que ha humanitzat joguines, monstres, superherois, fauna marina, cotxes i, fins i tot, rates que, amb tarannà contestatari, intentaven posar fi als prejudicis que pesen sobre elles. Davant d’aquests blocs temàtics preval, per sobre de tot, una observació ponderada que extreu amb precisió científica aquelles accions, costums i comportaments que, sublimats, fan riure pel seu sentit de l'acudit, però també per la seva proximitat. Els móns abordats per Pixar ens són molt propers, és cert, però és la mirada que projecten el que ens fa redescobrir-los, acceptant amb un somriure d'orella a orella aquesta volta de rosca còmica de la qual mai abans ens havíem adonat. No obstant això, aquest modus operandi va molt més enllà. En la fase de guionatge, una pregunta dóna cos narratiu a la trama i personatges: quin seria el conflicte dramàtic més poderós en un determinat objecte o animal, en el seu context i amb les seves pròpies particularitats, si poguessin sentir i emocionar-se com un ésser humà? Aquesta qüestió nuclear és a Toy Story (John Lasseter, 1995), Monstruos SA (Peter Docter i David Silverman, 2001), Los increibles (Brad Bird, 2004) o Ratatouille (Brad Bird, 2007), en les quals un dramàtic –i molt humà– vessant corre per les seves venes, encara més aguditzada si és possible en la seva última producció, WALL•E, que ja comença a ser considerada com la millor obra de la companyia. [...]

La primera mitja hora del film constitueix un tour de force per a l'espectador per l'absència de diàlegs i el pausat ritme narratiu, encara que afavorits, això sí, pel desplegament de sons que defineixen el protagonista, una criatura somiadora, amant dels musicals i, sobretot, molt necessitada d’escalfor humana. El guió incideix des del principi en el seu buit afectiu, ja que aquesta carència serà el detonant de l'aventura que emprèn per no separar-se d'EVA, la qual intenta agafar de la mà durant tot el metratge, tal com ha après dels personatges del seu musical preferit: Hello Dolly! (Gene Kelly, 1969). La utilització narrativa de cançons –com en l'arrencada de la pel·lícula– i la reiteració d'algunes imatges de la susdita pel·lícula expressen a la perfecció aquesta vena romàntica i sentimental que es dispara en WALL•E amb la irrupció d'EVA. Les ressonàncies bíbliques que albirem en aquest primer terç del film no són, per descomptat, producte de l'atzar, ja que, en el fons, assistirem a un renéixer de la raça humana, a una lectura reelaborada, en certa manera, del Gènesi. [...]

Gravitant al voltant de l'alè vital que insufla WALL•E, el guió introdueix crítiques molt precises sobre les rèmores de les nostres societats postindustrials: els excessos totalitaris de les multinacionals, l'alienació de l'individu enfront del consum, l'aïllament social suscitat per les noves tecnologies, l'absència d'un desenvolupament sostenible i una consciència ecològica.

No obstant això, la riquesa temàtica del film està descompensada respecte als seus èxits estètics, més enllà de la impactant animació tridimensional en l'ambientació i caracterització de personatges; com és lògic, brilla amb llum pròpia el disseny dels dos personatges principals, especialment el de WALL•E, inspirat en ET El extraterrestre (Steven Spielberg, 1982) i Cortocircuito (John Badham, 1986), i en el qual resulta aclaparadora l'amalgama de detalls que concorren en la seva il·lustració, de tall realista. Si a la Terra predomina una fotografia bruta, amb tonalitats grogues i marrons, el canvi cromàtic és considerable quan l'acció es trasllada a la nau espacial Axioma, en la qual es pren el blanc asèptic de pel·lícules [...] com THX. 1138 (George Lucas, 1970), Gattaca (Andrew Niccol, 1997) o La isla (Michael Bay, 2005).

Efectivament, la ciència-ficció és un element fonamental en l'obra dirigida per Andrew Stanton, encara que també la comèdia d'embolics i l'idil·li, ingredients habituals en totes les produccions de Pixar. No obstant això, l'ampli material dramàtic que conté el guió –gens convencional– no s'ha acompanyat d'un desenvolupament audiovisual coherent amb el que subjau. L'aposta formal que tant ens havia sorprès al principi no es manté fins al final, i la pel·lícula entra en un inesperat torrent de persecucions, gags, i acció desenfrenada, que rebaixa l'abast de la proposta, molt lluny del cinema de Charles Chaplin i Buster Keaton, dues icones del gènere burlesc que molts crítics han citat per explicar l'esperit poètic que intenta construir el film. [...]

Sense cap mena de dubte, WALL•E constitueix una fita en la filmografia de Pixar Animations; però preval la sensació que als seus creadors els ha faltat desvergonyiment i gosadia en termes audiovisuals per crear una obra artística de veritable rellevància. L'ambició del fons no troba equidistància en el seu aparell formal, almenys en una important part del relat. En qualsevol cas, seria injust no destacar l'intel·ligent ús de les cançons, les apel·lacions als musicals i la paràbola que la pel·lícula intenta traçar en la seva globalitat. No són, ni moltíssim menys, pocs mèrits per a un exercici d'animació que entusiasmarà nens i farà reflexionar els adults.

José Antonio Planes_cineparaleer.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: