SINOPSI

Marco és un petit narcotraficant que pretén deixar la professió i portar una vida normal al costat de la seva esposa, la seva filla i el seu germà. Però després de la mort de la seva mare, descobreix que el seu pare, amb qui no es parlava des de feia anys, pateix un principi d'Alzheimer, així que decideix acollir-lo a casa seva. El nou entorn familiar, cada vegada més complicat i enrarit, i l'ombra del narcotràfic faran que els esdeveniments es precipitin de forma poc predictible.

cinemacatala.net

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR

Per què barreja temes tan diferents com el tràfic de drogues i la malaltia d'Alzheimer?

Jo no he estat narcotraficant, però el primer negoci que havia tingut era un bar, i si hagués continuat aquest camí, qui sap... No era tan difícil. Quan ja estava acabant el guió sobre un petit narcotraficant que viu a Castelldefels, un alter ego meu de ficció, van diagnosticar Alzheimer al meu pare. Des de llavors, algunes coses de la vida real que m'anaven passant es van anar colant al guió. De la fusió de les dues històries surt My way.

Per què utilitza càmeres de vídeo d'alta definició que es mouen tant?

Sobretot perquè ajuden a situar-ho tot en un context molt realista, equidistant entre la ficció i el documental. En cap cas faig una pel·lícula sobre icones que salven el món o deixen de salvar-lo. Parlo de gent normal, i s'entén més a partir de les seves pròpies contradiccions que mostrant arquetips.

Per què roda en versió original catalana en un moment en què està gairebé en perill d'extinció?

Crec que per això ara és el moment de fer-ho. Jo he fet tres pel·lícules en castellà i una i mitja en anglès. Era absolutament il·lògic no haver-ne fet una en català. Si no se l'ajuda molt, amb la globalització, Internet..., el català pot desaparèixer d'aquí a 50 anys. Jo de petit parlava català i no veig per què no hauria de poder expressar-m'hi.

La música d'Antònia Font pren nous significats amb les seves imatges. Per què la va triar?

Un dia anant en cotxe vaig escoltar Batiscafo Katiuscas i em va enamorar profundament al primer segon. Em va semblar una metàfora de moltes coses. A la pel·lícula la utilitzo quan t'endinses a la ciutat, com el batiscaf a les profunditats del mar. Jo l'entenc com una metàfora de la soledat. Joan Miquel Oliver és un gran músic i lletrista.

Al mateix temps, juga des del títol mateix amb My way.

És la cançó més versionada de la història. Només a iTunes n'hi ha 280 versions diferents. My way per mi vol dir “el meu camí”, i parlo d'una família en què cadascú intenta fer el seu camí. El teu comportament és aleshores poc gregari i, per tant, t'acostuma a acompanyar una certa soledat. Els que d'alguna manera exercim la llibertat individual, la paguem. Jo he viscut a la meva manera, com fan els personatges.

Per què un protagonista que parla aquest català tan peculiar, amb accent argentí?

Va ser per l'actor. Vaig trigar tres mesos a trobar-lo. Tenia l'avantatge de mostrar un català que ha viscut altres cultures i móns, més cosmopolita. Li anava bé ser un personatge híbrid, semblant al català actual i encara més al de les generacions futures.

Com va treballar amb Joan Dalmau aquest paper tan versemblant que fa?

Jo discrepo amb el que s'ha dit. El personatge més difícil era el de l'Ariel, no el de Dalmau, que dóna poca feina si tens 82 anys, poc diàleg... Amb tot, ha fet una feina de Goya. La presidenta de la principal associació de familiars de malalts d'Alzheimer m'ha dit que és el personatge que representa més bé la malaltia dels que ha vist al cinema.

avui.cat