SINOPSI

Albert està a punt de casar-se amb la seva xicota Helena. Però quan falten només cincdies, Albert no està segur de si l’estima. Els dies van passant i per evitar haver de parlar amb ella, s'apunta a un curs de guitarra amb nois especials (nois amb retard mental), que li acabaran explicant un truc per saber si estimes o no la persona que està al teu costat.

labutaca.net

NOTES DEL DIRECTOR

Sempre he cregut que el cinema pot canviar coses. A mi m'ha canviat la vida moltes vegades. El cinema moltes vegades crea tòpic. Quan vaig escriure Planta 4a vaig intentar lluitar contra el tòpic que el càncer sempre havia de ser el nen sense pèl, amb quimioteràpia, trist i morint-se. Llavors vaig explicar la meva realitat, jo vaig tenir càncer dels 14 als 24, vaig perdre una cama i un pulmó i vaig ser feliç. La realitat la vaig plasmar en aquesta pel·lícula i sens dubte el més bonic no va ser l'èxit a taquilla, ni els premis, sinó que les visites als hospitals van augmentar un 65% i que la gent volia veure els nens amb càncer perquè ja no els mirava amb tristesa.

A Será que nadie es perfecto vaig fer el mateix amb els cecs, coixos i sords. Jo, com a coix, estava fart dels estereotips, amb el rotllo de la cama de fusta, amb els mateixos acudits, amb ser sempre personatge secundari. Tinc molts amics cecs i sords i els passava el mateix. El cinema ha creat el tòpic de les "minusvalideses", les ha tipificat. Será que nadie es perfecto intentava explicar com som en realitat, què ens uneix amb els sencers i què ens en separa. Quina és la realitat i que els que tenim una minusvalidesa posseïm alguna cosa de més, no tenim alguna cosa de menys.

Ara, amb No me pidas que te bese porque te besaré volia parlar de les mal anomenades minusvalideses psíquiques (jo prefereixo anomenar-les especials, ja que el fet d'estar amb ells et fa sentir especial i molt afortunat). M'encantaria que la pel·lícula canviés la visió sobre els especials de molta gent, ajudés a fer que per fi se'ls veiés de manera real, tot amb bon humor, com ells mateixos s'ho prenen.

Per a mi, aquesta pel·lícula és un petit homenatge als especials, la gent que més adoro, la que realment no forma part d'aquest món, la gent que no encaixa però que aconsegueix fer-nos entendre per què la resta de persones som aquí.

A més ha estat apassionant poder dirigir per primera vegada i també fer d'actor (la meva gran passió). Realment un rodatge de faula acompanyat de grans amics i gaudint al màxim.