SINOPSI 

Una onada de morts sense cap mena d’explicació afecta els Estats Units d’Amèrica. Elliot Moore, professor de ciències en un institut de Filadèlfia, creu que pot entendre la vertadera naturalesa del que està passant i manté l'esperança que potser la seva família podrà salvar-se de l'estrany i aterridor fenomen. Nou llargmetratge del misteriós M. Night Shyamalan dos anys després de l'estranya i incompresa La joven del agua. El realitzador de la premiada El sexto sentido segueix indagant en el territori dels somnis i els malsons reals i sense explicació que amenacen la humanitat. 

CRÍTICA 

Vertebrat al voltant d’una idea principal –al centre de l’univers hi ha l’home–, el cinema de M. Night Shyamalan pretén recuperar, com diria el filòsof canadenc Charles Taylor, les fonts oblidades de la moral. De fet, com posa de manifest El incidente –igual que, per exemple, El sexto sentido (1999), Señales (2002) i El bosque (2004)–, Shyamalan s’atreveix a desgavellar la mentalitat (post)moderna de la nostra societat, aquesta que ens ha invalidat per explicar qui som i com resoldre els nombrosos problemes derivats, justament, d’aquesta invalidació. La crítica de Shyamalan al relativisme, a la tebiesa de pensament, a la manca de sensibilitat, a l’egoisme, al materialisme tecnològic, es construeix, doncs, a contrallum de la força objectiva de determinats valors: el respecte a la vida, la solidaritat, l’amor pels altres i, molt especialment, la percepció d’allò transcendent; és a dir, d’allò situat més enllà de qualsevol experiència humana sensible. Per tot plegat, El incidente és molt més que un pertorbador conte fantàstic sobre la revenja de la natura contra l’ésser humà.  
 
Alguns dels moments més terrorífics del cinema recent 
Segons la peculiar poètica fílmica de Shyamalan, gairebé sense esforç, la pel·lícula adquireix la seva esfereïdora energia i dramatisme per ser una ficció que construeix un altre món amb imatges, emocions i realitats que són d’aquest món: allò fantàstic existeix en la mesura que se’n pren consciència. Per això, El incidente posseeix alguns dels moments més terrorífics del cinema recent. Recordem com un grapat d’obrers, captats amb un gegantí contrapicat, es llancen al vuit des d’un edifici en obres, sense raó aparent; el suau tràveling que mostra com la pistola del policia suïcida és presa successivament per altres ciutadans amb el propòsit també de volar-se el cap; l’inquietant vent que mou les branques dels arbres, presagi d’una nova onada de mort… D’altra banda, El incidente supera amb escreix la condició de malaltissa metàfora sobre les pors reals i fictícies de la societat nord-americana (l’occidental?) post 11-S. Les especulacions al voltant del que passa es disparen: que si tot és el producte d’un atac terrorista, d’un accident nuclear, d’un gas secret desenvolupat per la CIA… La “conspiranoia” de la població, alimentada pels mitjans de comunicació, contrasta amb les senzilles explicacions del jardiner –que té cura de les plantes del seu hivernacle amb commovedora delicadesa–, conscient que tot és fruit d’una reacció de la natura que mai no podrà ser explicada. Pel·lícula plena de textures, de matisos, d’intensitats dramàtiques i visuals molt diverses i esgarrifoses, El incidente és molt superior a La joven del agua (2006).  
Tot i això, li manca la pistonada dels primers treballs de Shyamalan. Principalment, perquè els personatges principals no tenen prou entitat, a penes ens interessen els seus problemes, que no tenen cap rellevància en la història narrada. Si de cas, resten solidesa al conjunt.  
 
Antonio José Navarro (Time Out Barcelona)