SINOPSI 

Es tracta d’una producció de la reconeguda National Geographic Films, el rodatge de la qual va durar més de quinze anys, i explica d'una forma divertida i per a tots els públics, les aventures i peripècies d'un ós polar, una morsa i les seves respectives famílies a l'Àrtic. La història demostra els terribles efectes que la intervenció de l'home té en el nostre fràgil món.

CRÍTICA 

L'Àrtic enigmàtic i gèlid s'ha convertit en el símbol de la realitat en la qual ens està sumint el canvi climàtic. En aquests últims anys no han faltat documentals que ens acostessin a la vida animal del paradís del gel. Els óssos polars depenen del gel marí per caçar i utilitzen corredors de gel per desplaçar-se d'un lloc a un altre. Les femelles prenyades emergeixen a la primavera i no han menjat durant 5-7 mesos. La formació tardana de gel marí a l'Àrtic a la tardor i la separació primerenca del gel a la primavera signifiquen un període més llarg de dejuni. Les condicions dels óssos polars en aquests darrers anys han permès observar una reducció del 15% en la mida dels mascles adults així com una disminució en el nombre de cadells nascuts entre el 1981 i el 1998. Encara que aquest film se centri en el món animal, no podem oblidar que hi ha gairebé 4 milions d'habitants a la regió polar, dels quals uns 400.000 són indígenes. Els habitants de l'Àrtic han vist com l'acumulació de metalls pesants i substàncies orgàniques volàtils (COP) ha incrementat notablement els trastorns de salut com ara càncers, disfuncions endocrines, pèrdues de fertilitat, etc., com s'afirma en l'informe GEO-4.

National Geographic s'ha volgut sumar a l'advertència científica segons la qual en els últims anys el gel àrtic ha disminuït un 20% i que, si segueix a aquest ritme, per al 2040 l'estiu gelat podria no tenir gel ferm sobre el mar. Encara que aquest missatge pot sonar a ja sabut, Els reis de l'Àrtic, un documental familiar, ho reafirma amb una contundència inusitada a través de l'aparent ingenuïtat de narrar la vida d'un cadell d'ós polar i una cria de morsa amb noms propis per a aquesta ficció, però que no és res més que el testimoni d'una realitat constatada pels científics. Una vida amenaçada en la qual els protagonistes són l'ós blanc, un depredador poderós, i la morsa, una presa ocasional d’aquell.

No obstant això, l'originalitat d'aquest documental, narrat com si es tractés d’una faula, no deixa indiferent perquè ens mostra com les estratègies vitals apreses generació rere generació per aquests colossos queden obsoletes enfront dels canvis ecològics en el seu entorn natural. La vida a l'Àrtic és ja per si mateixa dura, com perquè a sobre l'ós polar ja no pugui caçar foques sota el gel perquè simplement no hi ha prou gruix perquè les foques s'amaguin i l'ós les pugui capturar. A l'altra cara de la moneda, les morses, menjadores convulsives de cloïsses que s'ajeuen en les llenques de glaç, no tenen on reposar i les bandades veuen amenaçada la seva tranquil·la existència. Al final, tot redunda en una falta d'aliment essencial que fa estralls en les poblacions naturals d'aquests reis de l'Àrtic, per sotmetre-les a esforços titànics que no sempre tenen un final feliç. I així, a poc a poc, la història del film, que comença amb tendres escenes del naixement de dos cadells d'ós polar i una morsa, va prenent un caire cada vegada més dramàtic. Les vicissituds entrellaçades d'aquests dos colossos àrtics ens mostren la cruesa de la seva existència per culpa de l'escalfament global.