MURS
Direcció_Santiago Torres i Ricard Belis País_Espanya Any_2004 Durada_65 min Gènere_Documental
Imatge_ Ferran Prat i Josep Maria Domènech
Producció_
Muntsa Tarrés i Sílvia Pairó Muntatge_Agustí Poch
Estrena a Espanya_24/10/2004

 

SINOPSI 

En un món cada cop més globalitzat, els murs per separar persones continuen existint. Murs és un documental realitzat per l'equip del programa 30 minuts de TV3 al voltant dels murs construïts i que se segueixen construint arreu del món.

Al llarg d'aquest estiu del 2004, els autors del documental han viatjat a Mèxic i als Estats Units, el Marroc, Berlín, Palestina i Israel. A través d'aquest recorregut s'han recollit històries de persones que han vist afectades les seves vides -sovint de forma tràgica- per la presència d'aquests murs i d'altres a les quals la desesperació ha mogut a fer tot el possible, fins i tot jugar-se la vida, per intentar evitar aquest obstacle que els separa del seus somnis.

EL SÍMBOL DE BERLÍN

El recorregut de Murs comença, precisament, a Berlín. La caiguda del Mur de Berlín, el 1989, es va convertir en el símbol del que semblava una nova era, l'inici d'una nova forma d'entendre les relacions entre països un cop superada la guerra freda. El mur de Berlín va néixer el 1961 per evitar que els ciutadans de l'Est escapessin a l'Oest, tot i que la versió oficial justificava la construcció del mur per l'amenaça capitalista. El documental recull el testimoni d'un antic oficial de l'Stasi, que va ajudar a traçar la línia que partiria en dos Berlín i el d'un guarda de fronteres, encarregat d'evitar -disparant si era precís- que els seus conciutadans de l'Alemanya de l'Est passessin a l'altra banda. A Murs també apareixen el testimonis de les víctimes: el germà del primer jove que va morir a trets quan intentava creuar el mur i la mare de l'últim, un noi de 20 anys que va morir cosit a trets pocs mesos abans de caure al mur.

UN NOU MUR ALS ESTATS UNITS

Després de la caiguda del Mur de Berlín, els Estats Units van construir el 1994 a la frontera amb Tijuana, a Mèxic, un mur entre els Estats Units i la resta del continent. Per aixecar-ho es van utilitzar planxes de ferro que havia fet servir l'Exèrcit a Vietnam i la primera Guerra del Golf per construir pistes d'aterratge provisionals. La missió d'aquesta doble tanca metàl·lica -que disposa de sensors de moviments, de calor, càmeres infraroges i d'un cos de vigilància militaritzada, la Border Patrol, la Patrulla de Fronteres- era, en el seu inici, impedir l'entrada als Estats Units d'emigrants il·legals. La conseqüència immediata d'aquest reforçament de la frontera -batejat com a "Operació Guardià"- va ser que els intents de encreuament es van traslladar a llocs més inaccessibles i perillosos, com ara el desert i les muntanyes. En els deu anys de l'"Operació Guardià", més de 3.000 persones han mort intentant creuar la frontera. A més a més, després de l'11 de setembre, l'"Operació Guardià" també s'ha convertit en una peça de la lluita antiterrorista. Ara, la principal missió de la Patrulla de Fronteres és impedir l'entrada de terroristes als Estats Units. En nom d'aquesta lluita antiterrorista la Patrulla de Fronteres fa batudes en algunes ciutats dels Estats Units. Tot aquell que no disposa de papers en regla o ha comès algun delicte o falta és expulsat immediatament del país. El documental Murs recull algunes d'aquestes històries de frontera, gent que intenta creuar i gent que no ho ha aconseguit, i casos com el de la deportació d'una família mexicana de Los Angeles, propietaris d'una bugaderia i amb 18 anys de residència al país, que han estat expulsats per un problema de papers.

LA TANCA DE CEUTA

Uns anys després de la construcció del mur de Tijuana i també pel mateix motiu, impedir l'emigració dels pobres del sud cap als països rics del nord, es va aixecar una doble barrera a Ceuta -ciutat de sobirania espanyola a Àfrica-, finançada per la Unió Europea. Aquest mur, que voreja tota la ciutat, reforça la frontera natural entre Europa i Àfrica formada per l'estret de Gibraltar, on també s'han destinat recursos policials i militars per evitar l'entrada d'immigrants no volguts. En aquests moments s'estan fent obres per doblar l'alçada de la tanca, fins a arribar els vuit metres, perquè el sistema no s'ha mostrat prou eficaç per evitar l'entrada d'immigrants clandestins, fonamentalment subsaharians i algerians. Murs mostra la vida d'aquestes persones a Ceuta i els conflictes de frontera, com el causat pel tancament, des de fa un any, d'un dels dos únics passos fronterers entre Ceuta i el Marroc, que ha causat problemes a nombroses persones de la part marroquina que viuen de treballar o comerciar amb Ceuta. Però els immigrants marroquins no intenten creuar el mur de Ceuta, ja que serien immediatament expulsats al Marroc; s'arrisquen en pateres, sota els camions o intentant entrar amb documents falsificats. Murs recull les històries de persones que han perdut familiars directes quan intentaven trobar una vida millor a Espanya. També apareixen al documental els esforços d'una ONG marroquina per donar a conèixer el perills de la immigració clandestina i els pocs resultats que n'obtenen. Segons dades recollides per la mateixa ONG, el 5 per cent dels marroquins estan disposats a emigrar malgrat que puguin perdre la vida durant l'intent.

L'ETERN CONFLICTE

Fins ara, l'últim mur construït és el d'Israel. Després de l'inici de la segona Intifada i amb l'excusa d'evitar accions terroristes, des de fa un parell d'anys, el govern israelià està construint un mur de centenars de quilòmetres que aïlla i separa les poblacions palestines dels territoris ocupats dels seus familiars, veïns i, en molts casos, mitjans de subsistència. El documental reflecteix les opinions dels constructors del mur i també mostra la vida quotidiana de persones a les quals destruiran casa seva per fer el mur i d'altres que ja l'han destruïda, nens que l'han de creuar atemorits per anar a l'escola, famílies que han de compartir casa seva amb els soldats, pobles tancats per muralles...

TV Catalunya


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com