CASUAL DAY

Direcció_Max Lemcke País_Espanya Any_2007 Durada_95 min Gènere_comèdia Intèrprets_Juan Diego (José Antonio), Javier Ríos (Ruy), Luis Tosar (Cholo) Guió_Pablo Remón i Daniel Remón Producció_Iker Monfort i Álvaro Agustin Música_Pierre Omer Fotografia_Javier Palacios Muntatge_Pite Piñas i Laurent Dufreche Direcció artística_Juanjo Gracia Vestuari_Mónica Cristofolleti Estrena a Espanya_09/05/2008
Edat_+13

 

SINOPSI 

En Ruy sempre ha fet el que ha volgut, però des que està amb Inés s'ha ficat en molts compromisos. El seu sogre li ha aconseguit un lloc rellevant en l'empresa que dirigeix i en Ruy ha hagut d'acceptar-lo.

CRÍTICA 

L’anomenat Casual day és una pràctica empresarial importada dels Estats Units que consisteix a programar activitats lúdiques entre els treballadors d’una empresa per tal de fomentar les relacions personals i millorar el seu rendiment. Aquest és el pretext que ha fet servir el director Max Lemcke per oferir un àcid retrat del món laboral que s’apunta a la línia de films com Glengarry Glen Ross, Smoking Room o El método.

Lemcke, pendent encara d’estrenar el seu primer llargmetratge Mundo fantàstico, ha aconseguit a Casual Day envoltar-se d’un repartiment notable –amb Juan Diego, Àlex Angulo, Alberto San Juan, Arturo Valls o Malena Alterio, entre d’altres– que contribueix en gran mesura a la credibilitat, la frescor i la proximitat del film. Les situacions, inspirades tant en l’experiència personal del cineasta a la companyia Telefónica com en un seguit de notícies recollides dels diaris, donen sortida a un seguit d’encertats estereotips en els quals no costa identificar fets, personatges i realitats comuns a moltes empreses.

Des del veterà cap de l'empresa amb valors i conceptes d'una altra època, fins al gendre "endollat" que desplaça una empleada prometedora, passant per pilota o el treballador amargat, els personatges de Casual day aconsegueixen aportar una petita pinzellada sobre un món on la precarietat, "l’enxufisme", l’ambició, el fracàs, les enveges o fins i tot l’assetjament són encara pràctiques habituals. I tot això explicat enmig del camp i lluny del gris espai d'una oficina, creant la tensió a partir dels diàlegs i sempre amb l’irònic contrapunt d’aquest mètode que pretén afavorir les relacions entre els treballadors i l’empresa i només n’acaba desvetllant les misèries.

Si t'agrada estar alerta de les pel·lícules dirigides per debutants, no t'hauries de perdre Casual day, una de les sorpreses més agradables de les últimes setmanes. A Casual day, el madrileny Max Lemcke parla (amb sentit de l'humor) de les pors, les ambicions, el sexisme, la competitivitat i la insatisfacció a la feina.

Lemcke està convençut que a la societat actual no es valora gens l'esforç i que hi ha massa passivitat davant la constant manipulació a la qual estem sotmesos. Entre d'altres, per això ha fet un film on el món de l'empresa és un pretext per caricaturitzar el poder i les relacions laborals.

El punt de partida de la història: la sortida de cap de setmana que fa un grup de treballadors. Una reunió promoguda pels seus caps amb l'objectiu de millorar el clima laboral entre ells, però que amaga intencionalitats més perverses, com ara allunyar-los de la realitat. I és que es veu que aquesta és una pràctica cada vegada més habitual, nascuda als EUA.

La pel·lícula té l'habilitat de parlar d'un tema actual amb sentit de l'humor i personalitat. Una proposta irònica, continguda, dramàtica i subtil alhora que visualment està molt cuidada. Un altre dels seus al·licients és el seu càsting, encapçalat per Juan Diego; uns actors i actrius que aporten naturalitat i matisos a les diferents interpretacions.

Ferran Auberni


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com