TODOS ESTAMOS INVITADOS

Direcció_ Manuel Gutiérrez Aragón País_Espanya Any_2008 Durada_95 min  Gènere_drama  Intèrprets_ Óscar Jaenada (Josu Jon), José Coronado (Xabier Legazpi), Vanessa Incontrada (Francesca), Iñaki Miramón (Imanol Iríbar), Adolfo Fernández (Orkatz González), Kike Díaz de Rada (Lesaca), Leire Ucha (Olatz), Iñaki Font (Iraultza), Paul Zubillaga (Paco), Iñake Irastorza (mare de Josu) Guió_Manuel Gutiérrez Aragón i Ángeles González-Sinde Producció_ Enrique Cerezo i José Manuel Lorenzo Música_ Ángel Illarramendi Fotografia_ Gonzalo Berridi Estrena a Espanya_11/04/2008

SINOPSI

El jove Josu ha resultat ferit en intentar saltar-se un control de la Guàrdia Ccivil. Una bala ha impactat en el seu lòbul esquerre i Josu ha perdut la memòria. És tractat en un hospital penitenciari, en espera del que decideixin el jutge i l'autoritat competent. Ell no sap gaire bé qui és, per la qual cosa les monges que l’atenen l’ ensenyen a ser un bon cristià. Però altres interns l’ ajuden a recordar que és membre d'ETA. Mentrestant, els successos segueixen el seu curs al País Basc. Un professor d'universitat, Xabier, és amenaçat per les seves opinions molt crítiques sobre la situació a Euskadi. És una mica Don Joan, coqueteja amb una de les seves alumnes, Francesca, italiana, que naturalment se sorprèn cada dia davant el que està succeint pels carrers i llocs d'Euskadi. Francesca, bella i simpàtica, és a més psicòloga en un establiment psiquiàtric. Xabier no renuncia a anar als sopars de la seva societat gastronòmica malgrat les advertències que rep per part de la Policia. Josu està sota la supervisió d'un centre psiquiàtric, precisament el mateix on treballa Francesca. Entre ella i Josu s'estableix un corrent de simpatia. Francesca vol ajudar-lo a recobrar la memòria; però, Josu vol recuperar-la o prefereix oblidar qui ha estat? 

CRÍTICA 

Cal veure amb quins pocs miraments ha ficat el nas la cinematografia irlandesa i britànica en el conflicte d'aquelles terres per preguntar-se per què aquí la por al què diran i l'etern impuls per filar encara més prim allò políticament correcte ens han privat d'una producció crítica sobre els detalls del problema basc.

 
Els irlandesos i britànics s'han atrevit amb els orígens del conflicte (El viento que agita la cebada, Michael Collins), les vagues de fam (En el nombre del padre), els troubles i les seves dramàtiques conseqüències (Bloody Sunday), les patinades de la justícia britànica (En el nombre del padre), la guerra bruta (Agenda oculta) o les agonies del conflicte (Omagh).

 
En suma, és possible rastrejar la història del conflicte irlandès a través del cinema i obtenir una visió crítica, despietada de vegades, polèmica i, sobretot, extraordinàriament completa, que ha contribuït inexorablement a avivar un debat viu sobre la qüestió en l’àmbit internacional, gràcies a la difusió festivalera d’aquests productes o al mateix boca orella.

 
A Espanya caminem en el desert. Els acostaments a l'escenari basc són pocs i, llevat d'honroses excepcions, horriblement esquemàtics, oblidables i oblidats i inservibles des del punt de vista de la contribució a la vertebració d'un debat seriós i constructiu forjat a través i a partir de la ficció audiovisual.

 
El que té de nou Manuel Gutiérrez Aragón trenca la tendència tímida i mòrbida del cinema sobre ETA exposant-se, com ha de ser considerant les múltiples espines de l'assumpte, a la crítica, la reprimenda, el linxament o el que calgui. Més enllà de les virtuts cinematogràfiques de la cinta (una de les millors del cineasta càntabre en els últims temps), Todos estamos invitados és cinema esculpit amb coratge i sense la irritant equidistància de qui no vol aixecar polseguera.

 
Martínez Lázaro no eludeix les butllofes i s'atreveix a plantejar un escenari nou, aquest del qual Irlanda i el Regne Unit gaudeixen des de fa lustres, un en què el cinema assumeix una funció social i responsable d'alimentar les brases del debat, de proposar diàlegs constructius i d'incitar reaccions que ajudin a sanejar el deficitari estat de la qüestió del debat polític i popular al voltant del problema basc. En aquest sentit Todos estamos invitados contribueix a la forja d'una normalitat inèdita, lamentablement, en aquest país on, a través del cinema, pocs s'atreveixen a dir les coses pel seu nom.

 
Amb la qüestió de la responsabilitat ciutadana en l'imperi de la por al País Basc, la complicitat de la majoria amb la llei del silenci i la soledat alarmant dels valents, dels amenaçats per ETA, que viuen entre l'espaordiment de l'amenaça i l'exclusió social que practiquen els que prefereixen mirar cap a un altre costat, Gutiérrez Aragón assenyala amb el dit mentre determina, en pla apocalíptic, que els escorxadors no troben redempció més que a través de l'amnèsia (quintaessenciada en el terrorista sense memòria que interpreta Óscar Jaenada).

 
El director gestiona amb equilibrat encert els arquetips, i només la voluntat d'abraçar l'inabastable compromet el resultat, notable, de la millor pel·lícula sobre ETA filmada en aquest país des de fa anys. Hi sobra el contrast internacional aportat per un personatge femení que poc aporta al mapa social que dibuixa la pel·lícula i la inevitable recurrència al lloc comú quan el buit amenaça de deixar pòsit en la pel·lícula. Només per la formidable seqüència del sopar d'excol·legues entorn de les cocotxes, i per l'esborronadora confessió de Jaenada davant el rector local, Todos estamos invitados ja mereix, per la seva estimable habilitat per a la síntesi, un bon grapat d'elogis. 
 
20minutos.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com