SINOPSI

Sis personatges –arquetips contemporanis de la soledat urbana– es troben en un vell pis de l'Eixample barceloní. Un matrimoni ancià, el germà d'ella i tres rellogats: una dona rossa, que dóna classes de francès; un jove vigilant de seguretat, ex futbolista, i una noia sud-americana que està embarassada. L'ancià, antic porter de l'òpera a qui li agrada transvestir-se, els reuneix a tots per demanar-los que se'n vagin, ja que s’ha de morir i vol estar sol en el tram final de la seva vida. En l'anodí pis barceloní, l'incest, l'homosexualitat i l'adulteri s'entrecreuen en la vida dels personatges... mentre assistim al pas del temps a la ciutat mediterrània.

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR 

Quin luxe de repartiment! 
És un privilegi treballar amb aquesta gent. Són actors de primera categoria amb els quals ja havia treballat abans. Amb Bosch vaig coincidir a El perquè de tot plegat; amb Rosa Maria a Actrius, Anita no perd el tren…; amb Pou a Amic i Amat, i amb l'Espert, a Actrius. 
 
No és fàcil veure la Núria Espert al cinema. 
Per a res. En 30 anys només ha fet dues pel·lícules, i les dues amb mi. 
 
Com s'ho ha fet? 
Que puguis arrossegar actors d'aquesta talla és fantàstic. Són gent amb criteri que saben reconèixer textos interessants. 
 
I què s’explica en aquest text? 
És fascinant, extret de l'obra de teatre de Lluïsa Cunillé, que aquesta mateixa setmana ha rebut el premi Max al millor autor teatral en castellà per Barcelona siempre en sombras. A partir d'aquesta història he pogut fer una pel·lícula molt personal i lliure. 
 
En quin aspecte? 
En el llenguatge cinematogràfic. Passa tot en un pis de l'Eixample durant una nit. Són sis personatges que tracten temes com l'incest, l'homosexualitat, l'adulteri i la mort. Faig una reflexió a partir de la contraposició de diferents llenguatges. Aprofito per anar al subconscient de la gent. D'una banda, hi ha una narració serena i, per l’altra, un altre tipus de narració. No puc avançar res més, però l'important és la contraposició que existeix. 
 
Promet ser una pel·lícula molt intensa. 
És un món molt al final. És una història de final d'etapes, personatges que humanament van a menys, fet que va unit a la seva soledat. Fins i tot hi ha un personatge, el de Josep Maria Pou, que s'està morint. 
 
Com és l'Eixample que ha retratat? 
És un microcosmos. És l'Eixample implacable, com un passadís llarg amb personatges rellogats i propietaris de tota la vida, amb soledats profundes i històries amagades. 
 
Barcelona també repeteix com a protagonista. 
És el meu hàbitat, on visc, sento, conec gent i empro la meva llengua. És una ciutat de referència, un símbol de benestar, tolerància i cultura. 
 
Aquesta pel·lícula neix tocada per la vareta dels premis Max. No només el text original ha estat premiat. Josep Maria Pou va ser la gran estrella de la cerimònia. S'aprofitarà d'això el film? 
És clar que sí, tot i que la pel·lícula és una suma de moltes més coses. Actors com Pou són un gran atractiu i mai deceben. 
 
Aquesta pel·lícula és candidata a aconseguir, per fi, algun Goya? 
No ho sé, el que m'importa és que estigui bé. Els premis ja arribaran, i jo ja n’he rebut molts. El Goya no em preocupa.

lavanguardia.es