LUZ DE DOMINGO

Direcció_José Luis Garci  País_Espanya  Any_2007  Durada_110 min  Gènere_drama  Intèrprets_Alfredo Landa (Joaco), Paula Echevarría (Estrella), Álex González (Urbano), Kiti Manver (dona Paredes), Manuel Galiana (Alpaca), Toni Acosta (Cova), Carlos Larrañaga (Atila), Andrea Tenuta (Parrula), Enrique Villén (Longinos), Francisco Algora (Chanfaina), Mapi Sagaseta (Regina), Fernando Guillén Cuervo (Ramón)  Guió_J.L. Garci i Horacio Valcárcel; inspirat en un relat de Ramón Pérez de Ayala  Producció_José Luis Garci  Música_Pablo Cervantes  Fotografia_Félix Monti  Estrena a Espanya_16/11/2007 
Edat_+13 

SINOPSI

En el poblet asturià de Cenciella, l'aferrissada lluita entre dos bàndols polítics porta la desgràcia a uns éssers bondadosos i ingenus: la parella formada per Urbano i Estrella. Encara que Urbano, secretari de l'ajuntament, és una persona liberal i idealista, un dels grups polítics que el consideren del bàndol enemic decideix venjar-se de la seva neutralitat.

CRÍTICA 

El cinema de José Luis Garci no enganya ningú: dóna el que promet, i, pel·lícula rere pel·lícula, roman fidel al seu estil i als seus amors. Cinema tranquil i entranyable que busca les emocions contingudes, amb una esplèndida factura artística i una ambientació d'època per al seu “paradís natural”. Una mirada nostàlgica i interior a l'ànima dels seus bons personatges, ben arrelats a l'entorn i amb la vista posada en un futur que té una mica de somni americà i una altra mica de retrat pintoresc vuitcentista. Senyes d'identitat amb les quals el director de You're the one (‘Una historia de entonces’) roman a Astúries per acabar la seva trilogia i preparar el terreny a Lydia Bosch en la seva arribada a Cerralbos del Sella, quelcom que apunta en l'últim pla. I també intent de fer la seva particular revisió històrica amb un retrat [...] que pugui explicar el posterior enfrontament fratricida. 

En aquesta ocasió, l'asturià poble de Cenciella és l'escenari de la lluita aferrissada de dos bàndols polítics, i també d'un amor tan pur i ingenu com amenaçat per rancúnies i venjances ancestrals. Caciquisme i liberalisme en guerra oberta a començaments de segle, amb individus que travessen la bassa en una direcció i en una altra, buscant la llum de diumenge o fugint de la foscor de la tragèdia. Garci mou els seus personatges entre llums i ombres, entre sentiments de perdó i venjança, entre idealismes heroics i mesquineses egoistes. La inspiració en un conte de Ramón Pérez de Ayala aporta tota l'ambientació d'uns moments d'importants canvis socials i d'una política corrupta, clima propici per enfrontar oposats i extreure el millor i el que té de pitjor cada individu. El sentiment i la poesia els posarà Garci, amb la seva sensibilitat, llum i planificació habituals. 

La seva estructura és senzilla i sense artificiositat, construïda com un diari o crònica d’un testimoni que rememora el que ha passat en un llarg flashback. Els seus diàlegs són molt acurats i no oculten el seu caràcter literari, tot i que no resulten rebuscats ni solemnes, sobretot perquè estan ben inserits en una magnífica posada en escena i encarnats per uns actors amb ofici. Tot això fa que situacions que freguen la cursileria o l’esdolceït no estimbin la pel·lícula i es mantingui en el terreny commovedor i complaent. I aquest mateix treball artístic i interpretatiu és el que permet alguna sorpresa i gir dramàtic en el desenvolupament de la història, fins que s'entreveu la negror d'una Espanya d'odis que transformarà el colorit d'unes belles estampes naturals en el blanc i negre que anuncia els enfrontaments de la Guerra Civil. En aquest procés de transformació exterior i interior, la fotografia de Félix Monti té un valor decisiu, i reforça aquesta bipolaritat de plantejaments ideològics, de concepcions que entenen l'honor com quelcom que resideix en un mateix o en l'opinió dels altres, de comportaments que responen a l'ofensa o se saben sacrificar per salvar el que més estimen. 

Per això, en el fons, el retrat que Garci fa en aquesta ocasió d'Espanya dista del pastís encaramel·lat o de l'aquarel·la sense força. El seu és un joc entre la crua realitat de la terra profunda amb les seves picabaralles i venjances, i “la llum de diumenge amb què el Sol mira la Terra” i que permet alimentar esperances de pau a la muntanya o davant  l'Estàtua de la Llibertat. En aquest punt, de nou l'amor gens dissimulat del director cap a dues terres de promissió –Astúries i Estats Units– és a punt de fer-li perdre el cap i convertir alguns moments en postals complaents i pintoresques. En aquesta tasca, les interpretacions acaben sent decisives, com hem dit, per crear aquest microcosmos costumista autèntic: Alfredo Landa –el seu últim paper al cinema– dóna cos a una manera d'entendre l'honor i també a tota una època, mentre que Francisco Algora, Carlos Larrañaga, Andrea Tenuta o Kiti Manver formen un grup de secundaris de luxe –ben perfilats en el guió– que emparen una parella de joves enamorats vinguts d'un altre món; per la seva banda, Paula Echevarría sap imprimir al seu personatge la frescor i naturalitat de la saba nova, mentre que Álex González –en el paper de més complexitat– intenta donar força i consistència al seu personatge, tot i que es nota el sobreesforç que necessita perquè la seva mirada guanyi maduresa i bondat alhora, per la qual cosa sembla un error de càsting. 

Retrat dolç i commovedor amb el seu punt de negror, parsimoniós i contemplatiu amb la càmera, amb una acurada planificació i una música plena de calidesa que incorpora la gaita de José Ángel Hevia, i amb una galeria de tipus humans populars que deixen veure la seva ànima amb senzillesa i simplicitat. En aquest sentit, el director ha parlat de “western asturià” per aquesta manera tan plana de recórrer la vida i obrir-se pas en l'esdevenir dels fets. Potser és excessiva la comparació, però Garci és un amant del cinema clàssic americà, i fins i tot amb aquesta lectura vol retre-li tribut. La pel·lícula aconsegueix un equilibri narratiu i dramàtic més gran que de costum, i agradarà als seus incondicionals perquè manté el pols pictòric de la imatge, el to literari dels seus diàlegs, el caràcter amable i entranyable dels seus personatges, i el cinema “d’aquell temps” construït sobre nostàlgies i emocions.

Julio Rodríguez Chico_labutaca.net 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com