SINOPSI

Maggie, vídua de 50 anys, necessita desesperadament diners per pagar el tractament mèdic que necessita el seu nét. Després de diversos fracassos buscant feina, Maggie troba la seva oportunitat en un sex shop treballant sota el pseudònim d'Irina Palm.

CRÍTICA

Irina Palm s'inscriu per dret en una certa tendència del cinema anglès contemporani a rescatar –sota la influència d'avantatjats com Ken Loach, Mike Leigh o Stephen Frears (Café irlandés)– la comèdia dramàtica realista heretada dels ja llunyans anys del free cinema. El film és, en aquest cas, una altra proposta amable i sense gaires pretensions, amb un toc de denúncia social, costumisme i una visió personal de la condició de la dona de classe treballadora i els seus estratagemes per ajudar els seus i, de passada, redescobrir-se a si mateixa. La pel·lícula se sustenta en un superb tour de force interpretatiu de la immensa i polifacètica Marianne Faithfull, que en el seu paper de Maggie/Irina es guanya l'espectador i també, malgrat el rebuig social i la crispació familiar, gairebé tots els que l'envolten.  

La història parteix d'una premissa melodramàtica i una mica tòpica per convertir-se en un drama irònic i una comèdia satírica sobre les barreres que som capaços de traspassar per ajudar els altres. El millor que té el film de Garbaski és que, malgrat el seu aire de faula sobre les bones intencions i l'autosacrifici i alguns punts argumentals inversemblants –com l'amor entre Maggie i el pragmàtic propietari del sex shop–, no es tracta d'una aposta moralitzant ni fa ostentacions de comicitat estrident a l'estil de Full Monthy o altres films del mateix tall. La sobrietat de la posada en escena, l'atenció als detalls i l’acurada fotografia del Londres suburbial, diürn i nocturn, són el marc ideal per a un relat que reposa (el director i els guionistes ho saben) en la força de l'actriu i en la seva capacitat per dotar el seu personatge d'una àmplia gamma de matisos. Irina Palm dista de ser una gran obra, però és un film petit i valent que sap tractar amb delicadesa els aspectes més espinosos de la seva trama i fins i tot deixar alguns caps per lligar interessants sobre com un ésser humà en salva un altre però no pot evitar fer mal a un tercer o sobre com les esferes pública i privada poden desdibuixar-se o trobar-se de manera desconcertant davant la mirada dels altres.  

Tot i que el film no aprofundeix en el tema de la prostitució i les seves formes en la societat actual i el mateix director ha exposat clarament que aquesta no era la seva intenció en rodar-lo, juga la seva millor carta en l'afilat terreny d'ajuntar l'humorístic amb el dramàtic, la innocència i la desinhibició. Malgrat alguns secundaris una mica tòpics (com aquestes veïnes eternament xafarders) i alguns personatges que queden finalment desdibuixats (com els fills de la protagonista), Irina Palm és una bonica al·legoria sobre l’entrega, el voluntarisme i la vida íntima d'una dona madura. Una reflexió ajustada sobre la dificultat de sobreviure i les estratègies per aconseguir-ho en un món on l'anomenat estat del benestar és un perpetu estat de malestar per a la gent senzilla en circumstàncies en què la salut i la vida tenen un preu. 

Eduardo Nabal_contrapicado.net