JOHN RAMBO

Direcció i guió_Sylvester Stallone  Països_EUA i Alemanya  Any_2008  Durada_92 min  Gènere_acció, drama  Intèrprets_Sylvester Stallone (John Rambo), Julie Benz (Sarah Miller), Paul Schulze (Dr. Michael Burnett), Matthew Marsden, Graham McTavish (Lewis), Rey Gallegos (Diaz), Jake LaBotz (Reese), Tim Kang (En-Joo), Maung Maung Khim (Tint), Ken Howard (Arthur Marsh)  Producció_Avi Lerner, John Thompson i Kevin King Templeton  Música_Brian Tyler  Fotografia_Glen MacPherson  Estrena a Espanya_1/2/2008 

SINOPSI

John Rambo, després d'una vida marcada per la guerra, viu una solitària i plàcida existència a la jungla del nord de Tailàndia, pescant i caçant cobres per vendre-les després. Tot això canvia quan un grup de missioners necessita que els guiï fins a la frontera amb Birmània per subministrar medecines i aliments a un grup de refugiats assetjats pel despietat exèrcit birmà. Rambo no tindrà cap més remei que tornar a involucrar-s’hi.

NOTES DE PRODUCCIÓ 

Menys de cinc mesos després que la producció s'acabés, mentre John Rambo s'estava muntant, a finals de setembre de 2007, Stallone i els realitzadors, juntament amb la resta del món, van presenciar les singulars i dramàtiques imatges de les protestes massives a favor de la democràcia a Birmània i Myanmar. Liderades per milers de monjos budistes enfundats en els seus vestits de vermell intens, aquestes manifestacions arreu del país van arribar a coneixement del món gràcies als telèfons mòbils birmans, Internet i metratge passat de contraban. Es tractava de la manifestació més gran a favor de la democràcia que tenia lloc a Myanmar des de feia dues dècades. Abans de la brutal repressió militar, la protesta havia crescut fins a computar 100.000 persones pels carrers de Yangon. Quan els militars al govern del país van decidir aixafar les veus, les tropes van començar a copejar els manifestants alhora que els disparaven amb armes automàtiques i els escampaven gas lacrimogen, tot sobre una multitud desarmada, i van assassinar tant a monjos com a civils. El govern va bloquejar Internet immediatament i va començar a controlar les comunicacions telefòniques. Els monestirs budistes van patir batudes, i els que van protestar van ser acorralats, detinguts i empresonats. Les xifres de morts oficials són difícils de saber, pel secretisme i la falta d'informació. De manera diferent de les manifestacions prodemocràtiques de 1988, aquest aixecament va ser liderat pels monjos i no pels estudiants, i va començar a l'agost, quan un augment del preu dels combustibles va alçar les protestes i va començar a atreure l'atenció internacional per la successió i increment d'abusos per part de l'autoritari govern militar amb gens de tirada a informar. "Els films de Rambo sempre s'esdevenen en entorns reals" –informa el productor John Thompson–. "Els veterans del Vietnam decebuts van existir; els desapareguts en combat i els presoners de guerra, també, així com els combats i les guerres interminables de l'Afganistan. I el que Sly ha trobat per a aquest últim film és una història que no ha estat objecte de gaire atenció sobre el genocidi que estan cometent els birmans contra les tribus karenni en aquest mateix moment. La pel·lícula es desenvolupa en un marc absolutament real, i Stallone l’empra intel·ligentment." 

El productor King afegeix: "totes les pel·lícules de Rambo són al·legories. Són contes carregats de simbologia sobre el combat entre el bé i el mal; i es fonamenten en temes reals o en la pura veritat. Quan Rambo s'endinsa a Birmània, resulta que no fa sinó reflectir el que avui dia està succeint: hi ha molts exmercenaris i soldats nord-americans que pugen pel riu per ajudar els karenni. Els missioners, els camps de mines i els camps de refugiats són reals. Per descomptat que una pel·lícula és, en últim extrem, un entreteniment; no obstant això, cal ser honest amb la història que es narra." 

En una indústria que s'erigeix sobre imatges de marca i seqüeles, la sèrie de Rambo ha triomfat més enllà de les expectatives de tots. Els tres films de Rambo van debutar com a número u al box-office, van ser rècord de recaptació i han ingressat bilions provinents de tot el globus. Malgrat les abundants i freqüents crítiques negatives, les pel·lícules i el personatge de Rambo han romàs i han evolucionat fins al punt d'esdevenir un fenomen al món sencer, més enllà d'idiomes i cultures. Per què Rambo ha triomfat on molts altres han fracassat? 

"Crec que el personatge de Rambo està sent una sèrie d'èxit perquè es tracta d'un perdedor, una víctima" –afegeix Thompson–. "El personatge sempre s'enfronta a circumstàncies tremendes. Topa amb obstacles amb tota l'aparença de ser impossibles de franquejar, però ho aconsegueix. Alhora, es tracta d'algú que pateix incomprensió. És un tipus de perdedor que fa pensar, amb el qual la gent s'identifica."

labutaca.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: