SINOPSI

El planeta s'enfronta a una gran amenaça. Coincidint amb la pitjor sequera que hem viscut, un grup de malfactors està acabant amb totes les reserves d'aigua. Els millors agents secrets del món es reuneixen urgentment, però ni tan sols compten amb cap pista. Per acabar d'empitjorar les coses, el malvat Botijola planeja atemptar contra aquesta reunió. La seva intenció no és cap altra que convertir la beguda que porta el seu nom en el substitut de l'aigua. Per a això, intentarà també segrestar a l'esbojarrat professor Bacteri i aconseguir que treballi per a ell. No obstant això, hi ha dues coses amb les quals Botijola no comptava: d'una banda, Bacteri, abans de ser segrestat, va amagar les peces del seu invent en diferents moments històrics, utilitzant la màquina del temps; i per un altre, hi ha dos dels agents internacionals que no han acudit a la reunió sabotejada, dos agents que es convertiran en l'única esperança del món, Mortadel·lo i Filemón.

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR 

Descriu-nos el procés de creació fins que va arrencar la pel·lícula. 
El procés ha estat molt llarg, han passat gairebé dos anys des que vaig rebre la trucada proposant-me si volia fer la pel·lícula i en tot aquest temps hem fet fins a dotze versions del guió. Un dels motius és que el primer guió que vam fer era massa “boig”, com intentar ficar cinc pel·lícules en una; cosa que suposava un pressupost desmesurat i pràcticament impossible. A això hem de sumar que hi ha hagut dos equips de producció, problemes per quadrar les dates dels actors, etcètera. De totes maneres és normal. Fer una pel·lícula a partir d'un còmic d'aquesta envergadura requereix mínim dos anys. [...] 

Com ha anat el rodatge? Ens pots explicar alguna anècdota? 
El més complicat del rodatge ha estat localitzar l'escena final. En principi la pel·lícula acabava en una platja amb mar. Per temes de pressupost ens vam adonar que traslladar a tot l'equip a la costa l’augmentaria molt i m’impossibilitaria poder dedicar aquests diners a altres branques com són efectes digitals, o més temps per a rodatge. Així que es va decidir inventar el mar. Rodar en un llac i treure les muntanyes del fons. Doncs bé, el cas és que aquest any no hi ha hagut sequera, sinó més aigua del normal. Quelcom que va en contra de la peli, que tracta precisament de la sequera. Les pluges van provocar diverses vegades la desaparició la platja en la qual anàvem a rodar perquè pujava el nivell de l'aigua dels pantans. En total vam localitzar com vint o trenta llacs. En un vam arribar fins i tot a muntar el decorat i a netejar totes les pedres i matolls de la sorra i, just quan anàvem a rodar, va començar a ploure i va pujar el nivell de l'aigua. Vam estar a punt de canviar el final de la pel·li, però a l'últim moment, 
el pantà de San Juan va començar a decréixer i ens va deixar 14 metres de sorra 
per poder rodar tot. 

Què tal ha estat treballar amb Pepe Viyuela? 
Per començar, crec que el personatge de Filemón no pot anar separat de Pepe Viyuela. En aquest país, i fins i tot a tot el món, no existeix cap altre actor que pugui fer-ho igual de bé ni que conegui tant a Filemón com ell. El que Pepe Viyuela li ha donat a Filemón i viceversa és indescriptible. A més, com a ésser humà, Pepe, és un ser amb cor molt gran. Jo sempre he pensat que d'alguna manera en un rodatge hi ha algú sobre el que pivota tot (en el sentit espiritual), i en aquest cas aquest algú ha estat Pepe Viyuela. Era l'ànima de la pel·lícula. I com a actor, fantàstic i molt professional. Sempre està al seu lloc, concentrat i intentant treure el màxim partit al personatge. 

Un dels canvis de la pel·lícula és el nou Mortadel·lo, per què vas triar Edu Soto? 
El procés per triar Mortadel·lo va ser el següent: no es va arribar a un acord amb Benito Pocino perquè repetís i jo, totalment destrossat, no sabia què fer ni per on tirar. Però van aparèixer les meves noies del càsting, Eva Leira i Yolanda Serrano. Han fet un treball increïble. Vam fer proves a diversos candidats que eren molt semblants físicament a Mortadel·lo però que no s'ajustaven a la meva idea de com era Mortadel·lo. Un dia, Eva i Yolanda em van dir que m'anaven a fer una proposta. Jo creia que ja havia vist a tots els possibles Mortadel·los d'Espanya i, de sobte, va sonar el nom d'Edu Soto. Crec que ha estat un descobriment per a mi. És el més semblant a la idea que jo tenia de Mortadel·lo des de petit i la veritat és que estic encantat perquè ha donat molt més del que jo esperava. Al que cal sumar que amb ell ens ho hem passat genial. Sempre muntava algun xou i tot l'equip es partia de riure. 

Com es fa per plasmar l'univers Ibáñez en una pel·lícula? 
No ho sé. De veritat. És un món tan surrealista però a la vegada tan perfectament ordenat dins d'aquest caos que és molt complicat de plasmar. Ibáñez no posa un llapis en l'orella d'un personatge perquè sí sinó que aquest llapis té un significat. Malgrat tot, donar-li forma a aquest univers ha estat un plaer. Sobre tot perquè he comptat amb Antón Laguna, que és un director d'art meravellós i ha sabut plasmar molt bé aquest món. Tot partint de les vinyetes. He intentat fer una recopilació dels retalls del còmic que em semblen més divertits des que era petit. Els fans del còmic segurament que reconeixen moltes vinyetes en la pel·lícula. [...] 

lahiguera.net