SINOPSI

La trama de Redacted gira al voltant de la violació d'una adolescent iraquiana i l'assassinat de tota la seva família per un grup de soldats nord-americans. Fet real que va succeir a la localitat iraquiana de Mahmudiya, el mes de març de 2006. Com ja va fer fa dues dècades amb Corazones de hierro, pel·lícula en la qual narrava les atrocitats comeses al Vietnam, De Palma aposta de nou per un cinema compromès en el qual denuncia, a més dels excessos comesos pels soldats, la censura dels mitjans de comunicació nord-americans sobre el conflicte bèl·lic.

CRÍTICA

La present realització de Brian De Palma (direcció i guió), té com a protagonistes un grup de soldats nord-americans a la guerra de l'Iraq la missió dels quals consistia en la vigilància d'un punt de control. Basada en fets reals i contrastats, explica la violació, assassinat i posterior crema del cadàver d'una adolescent iraquiana, la família de la qual també va ser assassinada durant el gratuït assalt a la seva llar per un grup de soldats. Abans de presenciar els esmentats actes assistirem a la presentació dels militars protagonistes i coneixerem la seva missió i actituds, que són gravades per un d'ells contínuament. Després del pròleg se succeeixen els fets: una dona iraquiana embarassada mor cosida a trets al control; una explosió fa volar un soldat; els militars assassinen una família iraquiana; represàlia islàmica; els cinc soldats autors de l'acte criminal són jutjats per un tribunal militar, i, finalment, i amb suport musical operístic, ens seran presentats alguns cadàvers de civils, testimoni dels “danys col·laterals” en l'actual guerra de l'Iraq. Aquesta crítica fílmica a l'esmentat conflicte bèl·lic, a la política que el possibilita, porta implícita l'evidència que en determinades situacions els soldats són capaços de cometre les majors barbaritats (no és nou), tot i que existeixen caràcters humans i consignes que hi contribueixen (tampoc és nou). 

El títol de la pel·lícula, Redacted (‘redactat’, en català), és el terme, segons ens expliquen, que s'aplica als documents censurats, corregits, dels quals ha desaparegut: la informació confidencial o considerada inconvenient; és a dir, simple censura pura i dura, per més que es maregi la perdiu. Brian De Palma mira al seu voltant i constata que els mateixos soldats que participen en el conflicte el graven amb les seves videocàmeres (com van fer els que van protagonitzar els fets que relata la pel·lícula), i que si se sap buscar tot és a Internet; però no pot utilitzar l'esmentat material real per por de les demandes, queixa que s'ha atipat de manifestar en la promoció del film. De manera que decideix realitzar un documental de ficció per narrar una història verídica; d'aquestes que al principi de la projecció recorren a la fórmula d’anomenar casualitat tota coincidència de semblança amb la realitat. Un documental de ficció basat en fets reals, que tenen dates, noms i cognoms, i aquí rau la seva singularitat, utilitzant els mateixos suports audiovisuals que documenten i contrasten els fets, per donar forma al trencaclosques, còpia de l'original que denúncia, el final del qual s'aprofita per testificar els denominats danys col·laterals, amb una selecció de cossos sense vida de víctimes civils iraquianes. 

Com sol passar amb el director de Vestida para matar, el més suggestiu de les seves realitzacions rau en el que convencionalment s'ha batejat com a escriptura fílmica. Aquí emprèn una nova experiència, alimentar-se de diferents llenguatges de l'audiovisual que amaneixen l'acció lineal de la desventurada missió dels soldats, el seu delicte, i el seu judici, amb anotacions paral·leles, on comparteixen protagonisme un suposat equip de filmació francès, noticiaris televisius, you tube, pàgines web, videoconferències, diferents i/o complementaris mitjans audiovisuals populars que, al costat de la recreació dels fets reals en definició vídeo, conformen aquest documental de ficció el destí del qual són les sales de cinema, i que en el passat Festival de Venècia va obtenir el Lleó de Plata al millor director. Presumpte banquet fílmic on són presents tots els ingredients de la nova cuina de l'audiovisual que, tot i que enlluerna en el menú, ni omple ni empatxa, menys útil per alimentar denúncies que el que el seu director suposa i pretén: ni més ni menys que posar fi a la guerra de l'Iraq; oblida que, com va apuntar Marcuse, la societat (de consum) digereix els anticossos que produeix.

Ángel Luis Inurria_cineparaleer.com